Hoaxes: el que no et pots creure

Rugits tenebrosos en el món obscur que s'amaga en el subsòl de la ciutat. Un blog suposadament escrit per un treballador del clavegueram de Barcelona sobre els misteriosos esdeveniments que tenen lloc sota dels nostres peus té molts internautes fascinats. És una llegenda urbana més de les moltes que corren per internet. Ficcions versemblants que ens fan ballar el cap, però que no són veritat.


Avui a l'Hola Barcelona, hem parlat precisament d'algunes de les històries inventades que circulen per la xarxa i que es coneixen com a hoaxes, que vol dir engany o bola en anglès.


Els més famosos
Els més coneguts són, sens dubte, els que avisen l'usuari que si rep un correu amb l'assumpte XXX (imagineu tot tipus de títols) no l'ha d'obrir perquè els arxius del seu ordinador perillen. El primer d'aquest tipus de correus va aparèixer gairebé al mateix temps que l'spam, el 1994, i es deia Good Times. L'han seguit hoaxes com Deyenda, Penpal Greetings, Make Money Fast, etc. Fa un temps, en va sortir fins i tot un de "manual", El virus gallego, que feia mofa d'aquest tipus de broma.

N'hi ha d'altres que estan relacionats amb l'actualitat i que tenen una clara intenció política, com ara el correu que, segons sembla, es va originar en un fòrum de la Cadena Ser i que alertava que el PP preparava un cop d'Estat per al 13M, just el dia abans de les eleccions legislatives del 14 de març de 2004. El director de cinema Pedro Almodóvar el va donar per bo, segons publicava aleshores El Mundo, i va causar un considerable rebombori.

Últimament, també en corre un altre que assegura que el PSOE provoca embussos a la carretera per apujar el preu de la benzina i així poder finançar les armes d'ETA.

N'hi ha, però, de més inofensius, com el suposat text de comiat de Gabriel García Márquez, que ell mateix va trobar "molt cursi"; d'altres de caràcter pretesament científic que diuen barbaritats, com ara que el 2202 ja no hi haurà rosses perquè el gen que atorga aquesta característica física està mutant, i d'altres que s'han colat com a notícia en alguns mitjans, com ara que la cantant Britney Spears estava morta. Per cert, que l'han matat unes quantes vegades a la Xarxa, potser per la qualitat de les seves cançons!

Finalment, n'hi ha que són de molt mal gust, com ara el que explica que un doctor xinès ven gats envasats en ampolles. Una broma d'un estudiant del Massachussetts Institute of Technology (MIT) que ha esfereït més d'un usuari. I d'altres que són decididament macabres, com ara el que explica que un grup de Latin kings assalten una noia pel carrer i li ofereixen escollir entre la violació i el somriure del paiasso. La noia escull el somriure i aleshores li tallen les galtes des de la boca fins a les orelles. La història s'està multiplicant en diferents versions i ambientada en diferents ciutats, entre les quals hi ha Barcelona. La Policía sospita que darrere d'aquestes perilloses mentides hi ha grups d'ultradreta, interessats en provocar reaccions xenòfobes. Però sembla que només és la versió més moderna d'un hoax que fa anys que circula per la Xarxa.

Què cal fer amb aquests correus?
Els que creen hoaxes ho fan o bé per diversió o bé perquè volen captar adreces o saturar els servidors de correu. Per tant, el millor és esborrar-los i no fer-ne cas. D'altra banda, abans de reenviar un possible hoax, el millor és fer un Google. Sempre hi surt alguna referència que us donarà la resposta.

Què és un blog?

El termcat el va definir fa temps com un diari personal interactiu. La denominació no va acabar de quallar i ara en diuen bloc, amb C, una grafia amb la qual no estic d'acord perquè no respecta les normes bàsiques de l'ortografia catalana. Però, vaja, deixant de banda aquesta qüestió, es pot dir que un blog, amb G, és el que deia el Termcat: un diari personal. Un espai on pots expressar els teus pensaments, compartir-los amb el món i interactuar amb altres usuaris. Els autors hi escriuen comentaris que es van mostrant de forma cronològica inversa i que els altres usuaris poden comentar. També se'n diu bitàcola, per la similitud amb els diaris de navegació dels mariners.


Els blogs són una font d'informació inesgotable. I és que n'hi ha sobre tot tipus de temes! N'hi ha que comenten l'actualitat, com ara Escolar.net o els blogs de Vilaweb; n'hi ha que comenten les coses de cada dia, com ara Elforat.net; n'hi ha que parlen de tecnologia, com Mini-d, Kirai.net o La Petite Claudine, i n'hi ha que parlen de música i fins i tot la componen (victima10.com)! N'hi ha de personals i n'hi ha de col·lectius. N'hi ha amb domini propi (els més professionals) i n'hi ha que pengen dels serveis més coneguts. Entre tots conformen el que s'anomena la blogosfera. Un espai de coneixement que podeu xafardejar a través de directoris com www.bitacoles.net, www.bitacoras.net, www.technorati.com, o bé www.barcelonablogs.com.


I què cal fer per crear-ne un?
No cal tenir coneixements de programació i ni tan sols de disseny per crear un blog. De fet, l'explosió d'aquests diaris interactius ha estat possible sobretot gràcies a l'existència d'eines de publicació a la web cada cop més senzilles i accessibles. Els diferents serveis que existeixen ofereixen plantilles fetes que només cal personalitzar amb el nostre nom.

El servei més conegut és Blogger. El va comprar Google a l'empresa Pyra Labs el febrer del 2003 i permet crear un blog en només tres passos. Les instruccions, a més, estan en castellà. Blogger possiblita incloure textos amb enllaços, fotos i fins i tot vídeos, com el que veieu més amunt, que he pujat a Youtube, un servei per compartir arxius audiovisuals.

Si el nostre blog té molt d'èxit, però, Blogger o altres serveis gratuïts com Blogalia o Blogia (en espanyol) ens resultaran limitats. Aleshores, cal pensar en un gestor de publicació més complet, com ara Wordpress o Movable Type, i un servidor propi de pagament. La cosa ens pot sortir per uns 30 euros al mes als Estats Units.

Barcelona, capital mundial dels mòbils

Aparells que descarreguen música a una velocitat de vertigen, terminals que permeten veure la Televisió Digital Terrestre en pantalla miniatura, el darrer sistema per transmetre audio, vídeo i continguts multimèdia a dispositius mòbils o l'última generació de jocs... El 3GSM World Congress, que té lloc fins al dia 17 a la Fira de Barcelona, és el paradís dels gadgets de tercera generació. La protagonista, la banda ampla per al mòbil a través d'UMTS (2 Mbps) o bé d'HSDPA, una nova tecnologia que permet assolir els 14 Mbps, és a dir, que gairebé iguala l'ADSL més potent (20 Mbps).

Barcelona tv no es podia perdre l'esdeveniment mòbil de l'any. Per això hi ha instal·lat un plató des del qual es retransmeten entrevistes i taules rodones amb els protagonistes del congrés. Per l'espai destinat a l'Hola Barcelona, dins de la programació de la cadena, han passat Josep Sort, professor de la Universitat Ramon Llull (URL) i especialista en nous media; Albert Cuesta, editor de CanalPDA.com i col·laborador de diversos mitjans; Eduardo Méndez, responsable tècnic de Telefónica Móviles, i Antonio Moulet, president a Espanya de l'empresa japonesa fabricant de mòbils NEC.

Vols veure fotos de la redacció?

Fes clic aquí.

07/02/06: Crear un àlbum de fotos a Internet

Hi ha diversos serveis en línia que ofereixen aquest servei que estalvia haver d'enviar emails amb un reguitzell d'adjunts que triguen molt a descarregar-se. De fet, està tenint tant d'èxit entre els usuaris que la majoria dels proveïdors de serveis internet l'han afegit als seus portals.

Es pot trobar a Terra.es, Wanadoo.es, o bé Ya.com! Però si no tenim contractat cap d'aquests proveïdors podem optar per Yahoo.es o bé Flickr.com que, de fet, és un dels que està tenint més èxits entre els usuaris. I és que no només permet organitzar les fotos sinó que possibilita compartir-les amb altres usuaris, veure-les en format presentació, posar-hi comentaris, crear grups per compartir imatges de temàtica semblant, publicar-les en un blog i un munt de possibilitats que us convido a descobrir.

A més, Flickr té avantatges per als desenvolupadors! I és que és una aplicació oberta. És a dir, que se'n pot utilitzar l'API per crear altres aplicacions com ara aquestes:

Colrpickr: Una web que permet buscar fotos especificant el color que més t'agradi.

O bé Retrievr, que permet buscar imatges dibuixant una forma.


Una altra possibilitat d'organitzar-se les fotos per després pujar-les directament a Internet amb només un clic és baixar-se un programa com Picasa. Picasa és de Google i permet etiquetar les fotos i enviar-les a un blog amb només un clic.


D'altra banda... una notícia d'avui:

La Unió Europea celebra avui el Dia internacional per a una internet segura amb una marató de blogs o blogomarató. Els blogs són diaris personals o quaderns de bitàcola que es poden crear molt fàcilment i gratuïtament i que permeten que tothom tinguin la possibilitat de publicar continguts a la xarxa.

Aquest any hi participaran 89 organitzacions de 33 països que estaran capitanejats pel Comissariat per la Societat de la Informació i Insafe, una xarxa de cooperació per promoure el bon ús de la xarxa. En total, hi ha previstos 300 esdeveniments.

El més espectacular és la blogomarató. El blog preparat per l'ocasió està disponible en diversos idiomes i cada país hi tindrà el seu racó a una hora determinada. A l'estat espanyol li toca entre les 13:45 i les 14:00h. Insafe espera que pares i educadors hi deixin comentaris per promoure un ús correcte i ètic de la xarxa. De moment, Protégeles.com i Terra Networks han confirmat la seva participació. El blog es podrà consultar fins al dia 15.

31/01/06: Com evitar el correu brossa?

Fa dos anys, al Fòrum Econòmic de Davos, Bill Gates va predir que el correu brossa o spam s'acabaria el gener del 2006. Evidentment es va equivocar perquè tots continuem rebent missatges amb fórmules màgiques per aprimar-se, allargament de penis (aquest és un clàssic) o compres a preu de saldo.

Però d'on surten aquests missatges?

Segons la Wikipedia, una parella d'advocats dels Estats Units, Canter i Siegel, van publicar un missatge de la firma a Usenet el 5 de març de 1994 i van guanyar 10.000 dòlars gràcies als clients que en van obtenir.

I per què es diu spam?

El nom ve d'una llauna de pernil amb què s'alimentaven els soldats soviètics i britànics durant la Segona Guerra Mundial i que es deia Horme'ls Spiced Ham. Els Monty Python en van fer burla uns anys después i la cridaven en diferents tons. D'aquí ve que s'utilitzi per designar el correu brossa que pertorba la comunicació normal a Internet.


Què podem fer per eliminar-lo?

-Les adreces de correu tipus Hotmail, Gmail o Yahoo tenen filtres antispam que funcionen prou bé.
-Ens podem instal·lar un programa antispam, com el spamassassin, que és de codi lliure.
-Podem configurar els nostres gestors de correu perquè els filtrin. El Thunderbird, que és programari lliure, va bé.
-Malauradament, però, mai no s'elimina del tot.

Quatre consells per evitar-lo!
-No contesteu els correus que asseguren a peu de missatge que per esborrar-vos de la seva llista de distribució només ho heu de dir. En general, l'únic que aconseguireu és confirmar-los que la vostra adreça és correcta i que la poden continuar utilitzant o bé vendre-la a tercers. Desactiveu també l'opció enviar "acuse de recibo".
-A l'hora de contestar o reenviar missatges a grups, poseu les adreces al camp BCC (Blind Carbon Copy) o CCO (con copia oculta).
-Esborreu del cos del missatge les adreces que inevitablement apareixen quan un missatge ha rebotat per moltes bústies.
-És bo tenir un parell d'adreces: una per qüestions professionals i una altra per qüestions personals.

24/01/06: El Diari de Barcelona canvia de disseny

Després de més de 8 anys amb fons negre, el Diari de Barcelona (DdB), que és el rotatiu més àntic de l'Europa continental, ha canviat de disseny i ha adoptat un fons blanc que el fa més llegible.

El DdB va néixer el 1792 i va existir en format paper fins al 1994. L'Ajuntament de Barcelona va adquirir-ne la capçalera i el va fer renéixer a la Xarxa el 16 de setembre de 1998. El disseny inicial de la publicació era negre i groc, uns colors que s'identifiquen amb Barcelona, concretament amb els taxis de la ciutat.

En aquella època, a més, Barcelona tv, aleshores BTV, també jugava molt amb el color negre. És més, el 1998, el negre era un color bastant usual a les webs. El diari francès Liberation també el va adoptar com a color identificatiu, juntament amb el vermell i el blanc. Amb el temps, però, va passar a ser un color que s'associava a les webs alternatives i les de hackers.

Amb el canvi d'imatge de Barcelona tv, es feia també necessari un canvi de la web del Diari de Barcelona, que finalment surt en blanc i amb un look molt més proper al que té la web de la televisió.

Hola Barcelona

Hola Barcelona és un magazín que s'emet cada dia en directe, de 12:30h a 15:30h, per Barcelona tv. Els dimarts, s'hi inclou una secció d'Internet en la qual destaquem webs i expliquem conceptes de la societat de la informació.

Aquí podreu trobar les adreces web que s'esmenten durant l'espai Internet i algunes imatges de la redacció.