Mapejar la informació

Ja tardàvem. Encara no havíem parlat de Google Maps i Google Earth, les aplicacions que permeten sobrevolar la geografia mundial des de la pantalla de l'ordinador... per buscar el taulat de casa nostra o l'hotel on anirem a passar les vacances, per veure en quina zona està situat el pis que volem llogar o comprar, per descobrir les diferents espècies de formigues que hi ha al món o, per ser més frívols, per saber per on es mouen els famosos.

I és que un dels grans avantatges d'aquestes aplicacions és que se'n pot aprofitar l'API per desenvolupar el que se'ns acudeixi.

No són imatges perfectes. És més, la qualitat del que veiem depèn molt del nostre ordinador i del tipus de connexió que tinguem. Tampoc són imatges massa actuals. En el cas de Barcelona tv, per exemple, la imatge que ofereix Google encara mostra la plaça Tísner en construcció. Els experts es queixen que Google Earth té carències que van en contra dels mínims principis cartogràfics. Però funciona.

Dijous passat, el president de la República francesa, Jacques Chirac, va presentar el portal Geoportail.fr com a gran competidor de Google Earth i Google Maps. I és que, segons va dir, el lloc, muntat sobre una base de 400.000 fotografies, és molt més precís que Google. L'únic problema és que, només posar-lo en marxa, Geoportail es va saturar i, de moment, no funciona.

Els grans rivals de Google, Microsoft i Yahoo, no s'han quedat enrere. També tenen els seus propis mapes. I alguns, com l'autor de la web desdearriba.net ho aprofiten per mostrar, entre d'altres monuments d'interès, la casa de Bill Gates, l'home més ric del món... que, com podeu imaginar, és petita! ;)

Les possibilitats de combinació dels mapes amb altres aplicacions no s'esgoten. En surten cada dia de noves. Si en voleu veure algunes més de les que us hem presentat aquí, feu un tomb per Googlemapsmania.

Les notícies de diferents mitjans, en una sola pàgina

Els lectors de Feeds RSS són llocs o programes que permeten tenir accés a diferents fonts de continguts (notícies, blogs, àudio i vídeo) a partir d'una sola pàgina web o bé des del mateix escriptori. Per això, cal subscriure's al servei RSS, un format basat en XML que facilita la sindicació de continguts, de les pàgines que més ens agradin. L'RSS s'indica amb un símbol com aquest:


Els feeds ens eviten haver de passejar-nos per totes les webs que visitem normalment i ens alerten quan hi ha una actualització de continguts.

Les adreces dels feeds solen tenir un format assemblat al de les adreces web, només que amb l'extensió rss o xml al final.
Per exemple:
www.barcelonatv.com/novetats/index.xml
o bé: www.barcelonatv.com/feed
o bé: feed.feedburner.com/barcelonatv.feed


Com dèiem, existeixen lectors de feeds online, com ara Bloglines o, en castellà, Alesti, i lectors de feeds d'escriptori com ara RSSfacil, un programa per a windows gratuït amb llicència GPL, fàcil d'instal·lar i de fer funcionar. Per a Mac, també tenim iBlog, i per a Linux, Straw, per exemple.

Per a mi, són més pràctics els que són online perquè els pots consultar des de qualsevol lloc. Jo utilitzo Bloglines, però n'hi ha un niu. Aquí en teniu una bona llista.

Ciberavis

Segons la darrera enquesta municipal sobre l'ús d'Internet, els avis només representen el 9,3% dels usuaris barcelonins. Però, en canvi, són el col·lectiu d'internautes que més ha augmentat en els darrers anys. La gent gran s'interessa cada cop més per les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). I tè mèrit perquè per a algú que va néixer quan l'energia no arribava a les cases, connectar-se té les seves dificultats. Però paga la pena. Almenys això és el que diuen els avis que ha entrevistat Mercè Molist, periodista especialista en Internet, que acaba de publicar Ciberavis. Manual per a joves de més de 50 anys que volen aprendre a navegar per Internet.

Dimarts la vam entrevistar a l'Hola Barcelona i aquestes són algunes de les coses que ens va dir:

Ràdio casolana

Avui, 6-6-06, data satànica per a alguns, parlem d'un concepte que ha revolucionat la distribució de continguts multimèdia a la Web. Es tracta del PODCAST, que ens permet escoltar ràdio a la carta i, el que és més important, fer ràdio de forma casolana.

La paraula ve de la barreja de Public on Demand (que forma la sigla POD) i de broadcast, que vol dir dinfondre en anglès. Alguns consideren que ve de la contracció d'iPOD, el famós reproductor de la companyia Apple, i de broadcast, però en realitat els podcast existien abans que sortís al mercat l'iPOD.



Quin tipus d'arxius podem escoltar?
Gràcies a uns arxius que es diuen RSS, ens podem subscriure a tot tipus de podcast: sobre literatura, ciència, cuina o esports... ara que ve el mundial de futbol d'Alemanya. El que vulguem. De fet, són útils en moltes àrees del coneixement. El New York Times explicava fa uns dies que els podcast estan substituint les audioguies als museus.

Nosaltres us en proposem alguns exemples.

-Un conte de por

-Una recepta de cuina

-Comentaris sobre el Mundial de futbol que comença divendres.

-Idees per a viatges

També podem trobar vídeopodcasts, com aquest. On? Als diferents directoris que existeixen, com ara iTunes, que s'ha convertit en l'aplicació estrella per descarregar continguts a l'MP3, però també ipodder.org. En castellà podeu donar un cop d'ull a podcastellano.com, elpodio.com o podsonoro.com.



Què cal fer per escoltar podcast?
Per escoltar-lo a l'ordinador, en molts casos, ja no cal descarregar-se l'arxiu perquè molts serveis, com iTunes o bé Odeo permeten sentir-los directament a la Web. Per tenir-los a l'MP3, sí que s'han de descarregar. En aquest cas, ens hem d'assegurar o bé que tenim l'arxiu disponible o bé que tenim un lector RSS.


Què cal fer per crear un podcast?
Connectar un micro a l'ordinador i descarregar un editor d'audio com ara Winpodcast o Podproducer per gravar-nos. Si no volem embolicar-nos a baixar programes també podem fer servir Odeo o bé Evoca, que són serveis que permeten gravar audio online i desar-lo perquè el puguin trobar altres usuaris.

Salut i bits!