Més tubs

(Avui, amb la música de fons de Project Opus, una ràdio dedicada als artistes 'locals 'que no tenen possibilitat de gravar amb discogràfiques.)


El vídeo a internet no és només sinònim de YouTube. Hi ha altres serveis per allotjar i compartir vídeos que tenen cada cop més públic, sobretot des que Google va comprar 'el Tub'i va començar a passar a tisora a la base de dades per no tenir problemes amb els drets d'autor.

Veiem-ne alguns:

iFilm: és un dels llocs històrics de vídeo a internet. Es va crear el 1999 i alberga tant vídeos domèstics com vídeos professionals ja que forma part de la cadena MTV. El 10 de novembre passat va presentar en exclusiva el tràiler d'Spiderman III en HD.



Metacafe és un altre dels serveis de vídeos de més èxit. Compta amb 17 milions d'usuaris i més de 400 milions de vídeos vistos al mes. Vídeos com aquest...

Borat Is Retard - video powered by Metacafe

Pel que fa al disseny més innovador i l'ús del Flash per potenciar l'aspecte visual de la pàgina, cal destacar Grouper. A més a més, incorpora la possibilitat de gravar-se amb webcam per publicar opinions.

Finalment, un servei que mira per la butxaca de l'usuari: Revver. Incrusten publicitat dins dels vídeos que hi puges i comparteixen amb tu al 50% els beneficis que generen. El canal FameTV, de la plataforma de satèl·lit Sky, del Regne Unit, ja es nodreix d'aquests vídeos per la seva programació. Una tendència que segur que es multiplicarà els pròxims mesos.

ps. Recordeu visitar els darrers reportatges del Diari de Barcelona. Hi trobareu informació sobre les avaries de Renfe, la ciència a l'escola, l'exposició sobre la Metròpoli que ocupa la Plaça Catalunya o el Saló del Llibre...

Passeig internàutic

(Avui, amb la música de fons de Mercora)

Per un dia, deixem de banda les novetats en les eines internet...

Avui veurem alguns vídeos divertits de publicitat, i comprovarem que l'amor electrònic funciona igual que l'amor al món dels àtoms. Almenys això és el que diu l'estudi d'Andrew T. Fiore, estudiant del Massachussetts Institute of Technology (MIT), titulat Romantic Regressions: An Analysis of Behavior in Online Dating Systems. Mercè Molist ho resumeix en aquest article.

Per acabar us recomanem una visita al DdB. Hi trobareu un reportatge sobre el trànsit a la ciutat, sobre el discos en l'era de l'mp3 o sobre la casa del futur i la TDT.

Tunejar el navegador

(Avui, amb la música de fons de Jamendo, una ràdio online que promou els artistes que treballen amb llicències Creative Commons.)

Saber quina temperatura fa a la teva ciutat, escoltar alguna ràdio online, jugar una partida de Tetris o fer un Sudoku... Tot això és posible des del mateix navegador gràcies a les 'extensions'. Aquestes mini-aplicacions, que van néixer com a complement de les funcionalitats de Firefox, són cada cop més populars a la comunitat internauta i ja s'inclouen a l'Explorer (versió 7), l'Opera i el Flock, tant en Windows com en Mac.


Com s'afegeixen?
Per afegir extensions i personalitzar el nostre navegador, només hem d'anar a la pestanya d'eines i clicar sobre Extensions (complements en el Firefox 2.0). En general, el mecanisme és el mateix a tots els navegadors, excepte l'Opera que en lloc d'extensions en diu 'Widgets' i inclou una pestanya específica per a les mini-aplicacions. Un cop oberta la finestra d'extensions, veurem quines tenim instal·lades. Si en volem més, només hem de clicar 'obtenir més extensions'. S'hi pot trobar de tot, des d'una aplicació per descarregar-se els vídeos de Youtube, Google o Metacafe fins a un compte-enrere dels dies de mandat que li queden a George Bush.

Aquí teniu les que recomana Firefox.

Feeds everywhere

(Avui amb la música de fons de Blogmusik)

Diuen que el 2007 serà l'any dels Feeds RSS. Ja n'hem parlat algun cop! Les noves versions dels navegadors (IE7, Firefox 2.0, Opera 9, Flock) els integren en el seu menú i cada dia apareixen noves pàgines agregadores que permeten llegir els titulars dels blogs més coneguts de diferents àrees temàtiques en una sola pàgina.

Aquí us en deixo un parell o tres:
Feedorama (en castellà)
Popurls (en anglès)
AZ.to (en anglès)

Finalment, la nostra selecció musical per a aquesta edició ha estat Blogmusik, un ipod virtual que et permet confeccionar playlists amb la música que t'agrada. A diferència d'altres ràdios online que hem recomanat, Blogmusik no fa de recomanador musical.

Webs de campanya

La campanya alectoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya també té lloc a la Web. Els candidats dels diferents partits han posat en solfa els seus sites per poder oferir informació diària sobre la campanya i n'han creat de nous, amb el domini del candidat, per personalitzar el missatge.

Recordem primer les diferents adreces...

PSC
Web del candidat José Montilla

CIU

ERC
Web del candidat Josep-luís Carod Rovira

PP

ICV
Web del candidat Joan Saura


Quines característiques comunes tenen?
.Totes utilitzen els colors del partit
·Només el PP i Ciutadans no tenen domini .cat. Fan servir domini .com
·Estan en català i castellà
·Tenen una àrea de participació

Alguns trets destacats

.El candidat millor posicionat a Google és Joan Saura.

·Disseny
-La del PP no es veu del tot bé amb Firefox. Està feta a Madrid, segons s'indica a la mateixa pàgina. Incorpora Flash.
-La resta té una estètica semblant, que s'apropa bastant a la dels blogs.

·Tecnologia
-Esquerra utilitza ASP, una tecnologia que va desenvolupar Microsoft. M'estranya que un partit que s'ha posicionat a favor del programari lliure programi la seva web en un format propietari.

Actualització: Preciso, que als comentaris se'm queixen que a www.esquerra.org fan servir PHP. És cert. La que està feta amb ASP és la web d'en Carod: "http://www.carod.cat/index.asp"


-PP i PSC també ASP
-CIU, Iniciativa i Ciutadans: PHP

·Multimèdia
-El PSC té Web Tv.
-CIU també té canal tv
-Iniciativa incorpora vídeos amb QuickTime i vídeos penjats a YouTube.
-CIU ha pujat tràilers del DVD Confidencial cat a YouTube

·Sindicació
-Iniciativa i CIU tenen Feeds RSS.

·Blogs
-El Partit dels Socialistes, Esquerra i Iniciativa incorporen blogs.
-Tot i que més tard, CiU i el PP també n'han inclòs.

El periodista Saül Gordillo llista els blogs de les diferents formacions aquí.

Gootube

Els rumors s'han confirmat! Google ha comprat el servei de vídeos per internet YouTube, per ni més ni menys que 1.316 milions d'euros. El primer a parlar-ne va ser el blog Techcrunch. Després la notícia va sortir al Walt Street Journal. Els fundadors de YouTube han gravat un vídeo donant les gràcies als usuaris per les seves aportacions i prometent que això farà que el servei millori.

Al Diari de Barcelona hem penjat un reportatge (desbloquegeu les finestres emergents) sobre el tema amb els comentaris de la xarxa i els vídeos més vistos del servei.

Un últim apunt: els vídeos de YouTube no es poden descarregar des de la mateixa plataforma, però ja hi ha serveis que ho permeten, com ara YouTubex...

La publicitat online es fa audiovisual

(Avui, amb la música de fons de Radioblogclub)

Segons un estudi de l'Internet Advertising Bureau (IAB) i PriceWaterhouse Coopers esmentat a El País fa uns dies, els ingressos per publicitat online han augmentat el 36% respecte del 2005 als Estats Units durant els sis primers mesos de l'any.

La publicitat online funciona. De fet, està creixent per sobre de la televisió, la ràdio i els mitjans escrits. Les companyies nord-americanes van ingressar prop de 8.000 milions de dòlars els tres primers mesos de l'any. Però, tot i amb això, també hi ha analistes que apunten l'esgotament d'alguns formats.

Quins són els formats que existeixen?

Hi ha bàsicament tres maneres d'anunciar un producte online: Utilitzant el màrqueting per email, posicionant el producte als buscadors i fent que la gent el trobi, per exemple, als primers llocs o a la columna de la dreta de Google, o bé utilitzant variacions del bàner. Una paraula que el Termcat acaba d'admetre en lloc de cibertira, per cert.

De bàners, n'hi ha de molts tipus, d'allargats, de quadrats, d'estàtics, amb moviment, i amb filigranes de tot tipus. Darrerament comencen a perdre terreny en favor de formats que ocupen tota la pantalla i que s'assemblen més als anuncis de televisió.

I és que la tendència en aquest camp també va cap a l'audiovisual. Google i YouTube ja estan treballant en aquest sentit.


D'altra banda, les agències tradicionals han trobat en la xarxa una manera barata i ràpida de crear expectació i mobilitzar els usuaris. Un blog a Blogger, el servei d'allotjament gratuït de blogs de Google, un vídeo a YouTube que sigui cridanar, estrambòtic i provocador... i ja ho tenim! Només cal veure el rebombori que s'ha creat amb el vídeo del suposat robatori de l'escó de ZP al congrés.

La peça ha arribat als primers llocs de Youtube (és el tercer més vist de tot el món), tot i que el servei el categoritza com a inapropiat ara mateix. L'agència que l'ha creat, Tiempo bbdo, és la mateixa que va llançar la campanya de la MTV amb el vídeo Amo a Laura, que ha estat una de les cançons d'aquest estiu.

Anem de compres

(Avui, amb la música de fons de Pandora)

Internet ofereix la possibilitat de comprar infinitat de productes a preus atractius i sense sortir de casa, però molts internautes encara expressen la seva desconfiança respecte als sistemes de transacció electrònica. Avui, repassem què cal tenir en compte a l'hora de comprar per la Xarxa.


Els internautes espanyols acostumen a comprar en primer lloc bitllets d'avió barats i després electrònica de consum i llibres. Però la Xarxa ofereix molts més productes, que es poden cercar a buscadors especialitzats com ara Compras.com. També tenim cercadors que comparen els preus de diferents serveis com ara Froogle o Kelkoo.

Quins mitjans de pagament existeixen?
-El més usat és la targeta de crèdit: utilitzat en el 80% de les transaccions segons la CMT)
-reemborsament: el més segur, però no el més còmode.
-Transferència bancària
-Paypal (micropagaments): Compta amb 100 milions d'usuaris al món. A Espanya, Morso ha llançat una targeta prepagament per internet que permet fer compres petites de forma anònima.
-Pagar amb el mòbil (Movipay i Paybox)
-Cibertargetes: targes de dèbit no vinculades al nostre compte que recarreguem amb els diners que volem: s'han de demanar a l'entitat bancària.


Què cal tenir en compte a l'hora de fer una compra?
Comprar per internet és igual de segur que fer-ho en una botiga física si es prenen certes precaucions:

-Cal sumar l'IVA i les despeses enviament al preu inicial. En cas que es faci una compra en moneda estrangera, cal tenir en compte les despeses de conversió de divises .
-Escollir llocs que ja coneixem o amb reputació (desconfiar de les empreses que no tenen adreça física.
-Escollir llocs segurs: s'indiquen amb un cadenat o clau a peu de pàgina. També cal comprovar si surt HTTPS a la barra del navegador.
-Llegir les polítiques de privadesa del lloc (comprovar que no es divulguin dades).
-No enviar dades per correu electrònic (no comprar productes oferts per spammers).
-Exigir la factura i les dades de la compra.
-Assegurar-se que el lloc té política de cancel·lació i reemborsament.
-Tenir el navegador actualitzat i disposar d'antivirus i firewall (Zone alarm, per exemple)
-Pensar que si passa alguna cosa, VISA et torna els diners si es fa la reclamació durant els tres mesos que segueixen la compra.

Quin serà el walkman del segle XXI?

La batalla per l'oci digital s'accelera. I té tres fronts oberts: el del maquinari, és a dir, el dels aparells que ens permeten escoltar música. El del programari, és a dir, els programes que ens permeten descarregar-la. I el dels continguts, o el que és el mateix, les discogràfiques i les 'majors', que no saben com aturar la pirateria i les descàrregues dites il·legals.

Entre les companyies que es barallen per posar al mercat el walkman del segle XXI hi ha, evidentment, Apple, que treu un gadget nou cada any. Fa poc que ha presentat els nous iPod nano, en cinc colors. El més barat costa 149 euros (2GB). També, el nou Shuffle, que és el més petit i costa 79 euros (1GB).

Microsoft, amb la mosca darrere l'orella des de fa temps, s'acaba d'afegir a la partida amb un aparell-tot-en-un que es diu Zune i sortirà per Nadal. El Zune, que els rumors diuen que costarà uns 235 euros per 30GB de capacitat, tindrà connexió wi-fi i permetrà compartir cançons i pelis amb els amics.

Evidentment, la companyia de Redmond també ha pensat en el programari i els continguts associats perquè els usuaris tinguin el que busquen al seu abast: el Zune Marketplace. Tot i amb això, de moment, el rei dels continguts de pagament és iTunes, que controla el 80% de les descàrregues. A 0,99 dòlars la cançó i 9,99 dòlars la peli. I sumant.

Amazon, que va començar sent una llibreria electrònica, també vendrà pelis i sèries el mateix dia que surtin a la venda.


Tot per frenar el comportament natural dels internautes que és descarregar-s'ho tot de les anomenades xarxes P2P.

Les discogràfiques, per la seva banda, comencen a adonar-se que tenen la batalla perduda i que han de canviar de model de negoci. Warner, que comercialitza cantants com Madonna i Red Hot Chili Peppers, acaba de signar un pacte amb Youtube per incloure els seus videoclips en aquesta comunitat que serveis uns 100 milions de vídeos al dia.

D'altra banda, Universal i EMI s'han apuntat a distribuir música gratuïta per internet a través de la iniciativa Spiralfrog, que pretén rendibilitzar el negoci amb publicitat. És a dir, que per escoltar una cançó, hauràs d'empassar-te uns quants anuncis. Segons diuen als blogs, l'invent inclou un DRM que li treu alguns punts d'atractiu.

I la cosa no acaba aquí. Tant Apple com Microsoft ja estan pensant com salten de la butxaca al saló de casa i a la tele. Apple ja ha presentat l'iTV. I Microsoft aposta per convertir el mòbil en un aparell que faci de reproductor, d'agenda, de lector de correu i de càmera.

Mentrestant, aquí els internautes continuen apostant pel que a la comunitat catalana es coneix com la mula, un programa de descàrrega P2P. Aclarim, de passada, que a Espanya la còpia privada és legal. La llei preveu que es compensi amb un cànon que grava qualsevol suport que permeti emmagatzemar dades. Aquest cànon ha estat rebutjat per diversos experts en Societat de la Informació.

Secció internet 2.0

Obrim la segona temporada de la secció internet de l'Hola Barcelona amb un objectiu: explicar-vos més coses d'internet! Sobretot les que vosaltres ens demaneu! Teniu dubtes sobre el significat de segons quines sigles com ara P2P o FTP, sobre el que vol dir banda ampla, sobre quin és el millor proveïdor, o com evitar els virus? O simplement, voleu comentar-nos que heu trobat una pàgina fantàstica? Doncs envieu-nos un correu holabarcelona@barcelonatv.com i us en farem cinc cèntims.

Avui, per començar, hem parlat de les diferents maneres de navegar per internet: Amb Google si tens clar el que busques. Amb un directori tipus Open Directory Project si tens el concepte però no la paraula concreta. Amb l'enciclopèdia lliure Wikipedia, si vols una definició. Amb eines de social bookmarking, si el que vols és xafardejar una estona. Amb Stumble, una extensió del navegador Firefox, que també funciona amb Explorer, si el que busques és descobrir pàgines recomanades per altres usuaris.

Durant la cerca, ens hem passejat per una web amb una vista panoràmica a 360º de la Tour Eiffel i pel ciberdiari d'uns catalans que estan fent la volta al món. També hem vist algunes receptes de cuina... abans d'anar a dinar...

El DdB entra en la Web 2.0

Vam estrenar la temporada parlant del redisseny del Diari de Barcelona, que va canviar el negre i el groc per un format en blanc i vermell molt més llegible. I la tanquem amb un nou Diari de Barcelona, molt més visual, molt més participatiu i, en definitiva, molt més Web 2.0. No us en dic res més! Entreu-hi!

Vlogs: la internet més televisiva

Aquesta setmana hem fet un passeig pels videoblogs de més èxit, com ara Rocketboom, un programa informatiu de tres minuts que explica notícies ben curioses.



També hem parlat del nou servei de Yahoo TV, The 9, una espècie de llista dels millors vídeos d'Internet a l'estil 40 principals, amb presentadora inclosa i que patrocina Pepsi.

A Espanya, els videoblogs encara romanen en el terreny més personal. La majoria són diaris personals interactius amb vídeos. I tenen èxit. El millor exemple és el de Que vida más triste, que ja té penjat el trailer per anunciar la segona temporada a Youtube, i que ja té rèpliques en plan conya, com ara Que pena más grande...


La setmana que ve, més!
Salut i bits!

Navegant pels navegadors

Divendres passat Microsoft va anunciar l'última beta de l'Internet Explorer 7, que incorpora finalment moltes de les funcionalitats que ja té Firefox, el navegador desenvolupat pel projecte Mozilla i el seu competidor més directe des de 2004.

Els bloggers no deixen gaire bé el nou Explorer. De fet, diuen que més que l'última beta sembla una versió pre-alpha. O sigui, que continua sent tan inestable i poc segur com sempre. A més, per descarregar-lo, has de demostrar que tens una versió legal (genuïna en diuen a Microsoft) de Windows.



Firefox està guanyant la partida, almenys entre els internautes més experimentats. Però la guerra dels navegadors, que tradicionalment s'havia disputat entre Netscape (predecessor de Mozilla) i Internet Explorer, cada dia té més fronts. Amb el Firefox i l'Explorer, competeixen Opera, que incorpora widgets, i el nou navegador social Flock, que permet llegir feeds rss, gestionar fotos i blogs o mirar mapes, entre d'altres coses. Els usuaris de Mac també compten amb Safari i Camino i els de Linux amb Konqueror.

Personalment, voto per Opera i Flock. ;)

Salut i bits!

Mapejar la informació

Ja tardàvem. Encara no havíem parlat de Google Maps i Google Earth, les aplicacions que permeten sobrevolar la geografia mundial des de la pantalla de l'ordinador... per buscar el taulat de casa nostra o l'hotel on anirem a passar les vacances, per veure en quina zona està situat el pis que volem llogar o comprar, per descobrir les diferents espècies de formigues que hi ha al món o, per ser més frívols, per saber per on es mouen els famosos.

I és que un dels grans avantatges d'aquestes aplicacions és que se'n pot aprofitar l'API per desenvolupar el que se'ns acudeixi.

No són imatges perfectes. És més, la qualitat del que veiem depèn molt del nostre ordinador i del tipus de connexió que tinguem. Tampoc són imatges massa actuals. En el cas de Barcelona tv, per exemple, la imatge que ofereix Google encara mostra la plaça Tísner en construcció. Els experts es queixen que Google Earth té carències que van en contra dels mínims principis cartogràfics. Però funciona.

Dijous passat, el president de la República francesa, Jacques Chirac, va presentar el portal Geoportail.fr com a gran competidor de Google Earth i Google Maps. I és que, segons va dir, el lloc, muntat sobre una base de 400.000 fotografies, és molt més precís que Google. L'únic problema és que, només posar-lo en marxa, Geoportail es va saturar i, de moment, no funciona.

Els grans rivals de Google, Microsoft i Yahoo, no s'han quedat enrere. També tenen els seus propis mapes. I alguns, com l'autor de la web desdearriba.net ho aprofiten per mostrar, entre d'altres monuments d'interès, la casa de Bill Gates, l'home més ric del món... que, com podeu imaginar, és petita! ;)

Les possibilitats de combinació dels mapes amb altres aplicacions no s'esgoten. En surten cada dia de noves. Si en voleu veure algunes més de les que us hem presentat aquí, feu un tomb per Googlemapsmania.

Les notícies de diferents mitjans, en una sola pàgina

Els lectors de Feeds RSS són llocs o programes que permeten tenir accés a diferents fonts de continguts (notícies, blogs, àudio i vídeo) a partir d'una sola pàgina web o bé des del mateix escriptori. Per això, cal subscriure's al servei RSS, un format basat en XML que facilita la sindicació de continguts, de les pàgines que més ens agradin. L'RSS s'indica amb un símbol com aquest:


Els feeds ens eviten haver de passejar-nos per totes les webs que visitem normalment i ens alerten quan hi ha una actualització de continguts.

Les adreces dels feeds solen tenir un format assemblat al de les adreces web, només que amb l'extensió rss o xml al final.
Per exemple:
www.barcelonatv.com/novetats/index.xml
o bé: www.barcelonatv.com/feed
o bé: feed.feedburner.com/barcelonatv.feed


Com dèiem, existeixen lectors de feeds online, com ara Bloglines o, en castellà, Alesti, i lectors de feeds d'escriptori com ara RSSfacil, un programa per a windows gratuït amb llicència GPL, fàcil d'instal·lar i de fer funcionar. Per a Mac, també tenim iBlog, i per a Linux, Straw, per exemple.

Per a mi, són més pràctics els que són online perquè els pots consultar des de qualsevol lloc. Jo utilitzo Bloglines, però n'hi ha un niu. Aquí en teniu una bona llista.

Ciberavis

Segons la darrera enquesta municipal sobre l'ús d'Internet, els avis només representen el 9,3% dels usuaris barcelonins. Però, en canvi, són el col·lectiu d'internautes que més ha augmentat en els darrers anys. La gent gran s'interessa cada cop més per les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). I tè mèrit perquè per a algú que va néixer quan l'energia no arribava a les cases, connectar-se té les seves dificultats. Però paga la pena. Almenys això és el que diuen els avis que ha entrevistat Mercè Molist, periodista especialista en Internet, que acaba de publicar Ciberavis. Manual per a joves de més de 50 anys que volen aprendre a navegar per Internet.

Dimarts la vam entrevistar a l'Hola Barcelona i aquestes són algunes de les coses que ens va dir:

Ràdio casolana

Avui, 6-6-06, data satànica per a alguns, parlem d'un concepte que ha revolucionat la distribució de continguts multimèdia a la Web. Es tracta del PODCAST, que ens permet escoltar ràdio a la carta i, el que és més important, fer ràdio de forma casolana.

La paraula ve de la barreja de Public on Demand (que forma la sigla POD) i de broadcast, que vol dir dinfondre en anglès. Alguns consideren que ve de la contracció d'iPOD, el famós reproductor de la companyia Apple, i de broadcast, però en realitat els podcast existien abans que sortís al mercat l'iPOD.



Quin tipus d'arxius podem escoltar?
Gràcies a uns arxius que es diuen RSS, ens podem subscriure a tot tipus de podcast: sobre literatura, ciència, cuina o esports... ara que ve el mundial de futbol d'Alemanya. El que vulguem. De fet, són útils en moltes àrees del coneixement. El New York Times explicava fa uns dies que els podcast estan substituint les audioguies als museus.

Nosaltres us en proposem alguns exemples.

-Un conte de por

-Una recepta de cuina

-Comentaris sobre el Mundial de futbol que comença divendres.

-Idees per a viatges

També podem trobar vídeopodcasts, com aquest. On? Als diferents directoris que existeixen, com ara iTunes, que s'ha convertit en l'aplicació estrella per descarregar continguts a l'MP3, però també ipodder.org. En castellà podeu donar un cop d'ull a podcastellano.com, elpodio.com o podsonoro.com.



Què cal fer per escoltar podcast?
Per escoltar-lo a l'ordinador, en molts casos, ja no cal descarregar-se l'arxiu perquè molts serveis, com iTunes o bé Odeo permeten sentir-los directament a la Web. Per tenir-los a l'MP3, sí que s'han de descarregar. En aquest cas, ens hem d'assegurar o bé que tenim l'arxiu disponible o bé que tenim un lector RSS.


Què cal fer per crear un podcast?
Connectar un micro a l'ordinador i descarregar un editor d'audio com ara Winpodcast o Podproducer per gravar-nos. Si no volem embolicar-nos a baixar programes també podem fer servir Odeo o bé Evoca, que són serveis que permeten gravar audio online i desar-lo perquè el puguin trobar altres usuaris.

Salut i bits!

Gilberto Gil: "Treballo amb la inspiració de l'ètica hacker"

Dilluns es va inaugurar la vuitena edició de l'Internet Global Congress, una cita ineludible per als professionals de les tecnologies de la informació i la comunicació.

No és una fira d'aparells o software de darrera generació, sinó un fòrum de reflexió sobre cap a on va internet en el qual es reuneixen experts de diferents països. L'objectiu, segons l'organització, és difondre l'ús de les noves tecnologies en tots els àmbits, des de l'empresarial fins al domèstic. Al programa d'aquest any televisió al mòbil, RSS i videopodcast, entre altres temes...

La inauguració del congrés va comptar amb el ministre de Cultura del Brasil, Gilberto Gil, que va fer una defensa aferrissada del programari lliure, que, recordem-ho, és aquell que es pot copiar, millorar i distribuir lliurement, la qual cosa no vol dir que sigui gratuït. Això és important perquè normalment es confonen els dos conceptes, segurament perquè en anglès es diu 'free software' i, com sabeu, free té tots dos sentits.

El programari lliure és "un instrument d'eficàcia indiscutible per als països en vies de desenvolupament", va dir. El ministre també va confessar treballar amb "la inspiració de l'ètica hacker", que no s'ha de confondre amb la filosofia dels 'crackers' que violen sistemes informàtics per al seu benefici personal.

"Els hackers creen, innoven, investiguen, resolen problemes i creuen radicalment en el fet de compartir informació i experiència. A més, exerciten la llibertat i l'ajuda mútua i voluntària". "Hem d'elevar aquest esperit a totes les dimensions possibles de la vida humana", va insistir.

El seu discurs no va deixar indiferents els altres ponents de la inauguració, que eren el segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella; el conseller de Treball, Indústria i Consum, Jordi Valls; i el secretari d'Estat de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Francisco Ros.

Una altra de les intervencions destacades de la jornada d'ahir va ser la de la blogger Rebecca Blood, que va assegurar que els blogs són fascinants perquè "estem connectats per compartir informació", perquè és el que sempre hem fet els humans i ho hem transposat a aquest nou mitjà. Blood també va deixar clar que els blogs no suposen cap amenaça per als mitjans convencionals perquè s'escriuen de manera diferent i perquè, en general, el que fan és enllaçar articles de periodistes per afegir-hi comentaris i opinió. En definitiva, que són complementaris.

La blogger, que a la tardor del 2001 va publicar The Weblog Handbook: Practical Advice on Creating and Maintaining Your Blog va fer una trobada amb bloggers d'arreu de l'Estat en la qual cadascú va aportar les seves impressions sobre el fenomen. A la trobada també hi va assistir el seu marit, Jesse James Garret, que és ponent del congrés. Es van conèixer a través del blog.

I això és tot per avui. Si voleu seguir el desenvolupament del congrés, que s'acaba dijous amb el lliurament dels premis IGC Ciutat del Coneixement i IGC Innovació Digital, consulteu el programa a la web.

Comunicació instantània

La missatgeria instantània és un dels serveis més utilitzats pels usuaris d'internet. És hereva de l'antic, tot i que encara popular IRC o xat, ja que permet intercanviar missatges amb altres usuaris sempre que estiguin connectats. Té més de 150 milions d'usuaris al món.

El client de missatgeria més conegut és, sens dubte, el Messenger de Microsoft, que ja compta amb uns sis milions a Espanya, i té, fins i tot, una versió web (des del 2004) que permet utilitzar-lo sense haver de descarregar-se el programa. Per usar el programa cal tenir un compte Hotmail o MSN. La darrera versió és la 7.5. La següent passarà a dir-se Windows Live Messenger i s'integrarà en el nou paquet Windows de Microsoft.



Però, fem una mica d'història... el primer sistema de missatgeria, almenys en sistemes operatius diferents de Linux, va ser ICQ, que es pronuncia com I seek you i que vol dir et busco, en anglès.

El va desenvolupar la companyia israeliana Mirabilis el 1996 i el 1998 el va adquirir el proveïdor de serveis America Online que també compta amb el client AIM. ICQ funciona identificant els usuaris amb un número. Hores d'ara, té tants usuaris que els nous registres es fan amb nombres superiors als 100 milions. Els números més fàcils de recordar se subhasten o, fins i tot, són segrestats per altres usuaris.

Per fer front al monopoli de Microsoft, altres portals, com ara Yahoo, han desenvolupat els seus propis clients de missatgeria. El darrer a entrar en la partida ha estat Google amb el Google Talk.
Tots estan fent ara una aposta decidida per la telefonia IP i la videoconferència, de manera que permeten no només enviar missatges sinó parlar per telèfon i veure el teu interlocutor.

A més, tenint en compte que cada programa utilitza un protocol de connexió diferent, algunes companyies han desenvolupat productes multiclient que permeten connectar-se amb tots els sistemes de missatgeria alhora. Els més coneguts són Trillian i Gaim, que és programari lliure, funciona amb Linux i va molt bé.

Salut i bits!

I'm from Barcelona i faig la declaració per internet

La d'avui ha estat una secció variada. El vídeo del grup suec I'm from Barcelona, que suma ja més de 60.000 descàrregues a Youtube i és la banda sonora de la campanya comercial del Primavera Sound, com a introducció:



Després, hem explicat que avui, que se celebra el Dia d'Europa, les institucions del continent han migrat al domini .eu, que està disponible per als ciutadans que resideixin a la UE des del 7 d'abril passat.

Per acabar, hem parlat de les possibilitats que tenim per fer la Renda online. La web de l'Agència Tributària inclou tutorials sobre el programa PADRE, secció de preguntes freqüents i altres serveis d'assistència perquè complim amb el nostre deure amb Hisenda.

Salut i bits!