Des del 23 d'abril, Barcelona tv també es veu per internet. Només cal connectar-se a la web i fer clic a la finestreta on diu "Barcelona tv en directe". Perquè la qualitat de la reproducció sigui bona cal disposar d'una connexió ADSL de 512 Kbps mínim i tenir el Windows Media Player instal·lat. Amb Mac i Safari també es veu.
No us preocupeu si noteu una mica de retard en la reproducció. És normal. La tecnologia streaming permet reproduir els fitxers multimèdia al mateix temps que es descarreguen. Però, la qualitat de la imatge depèn de diversos factors. Si l'ample de banda no és suficient, en alguns moments, veureu que a la base de la pantalla surt la paraula 'Buffering' i que la imatge es para. Això vol dir que hi ha dades emmagatzemades esperant per ser reproduïdes. De seguida es reprèn.
D'altra banda, en alguns moments del dia, us pot aparèixer una imatge de la ciutat presa des de Collserola. Això vol dir que el programa que s'està emetent per Barcelona tv en aquell moment no té drets per ser reproduït a internet. Podeu consultar a la programació la propera emissió.
miércoles, abril 26, 2006
martes, abril 18, 2006
Recorreguts en 3D, calendari i cercador nou
Tres novetats a comentar aquesta setmana:
-La web de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha estrenat un nou servei que indica com anar d'un punt a l'altre de la ciutat en 3D. Només cal escriure de quina adreça surts i a on vols anar, decidir si vols fer el recorregut en metro o bus i quants transbordaments estàs disposat a realitzar i l'aplicació et diu quina és la millor opció i quant temps trigaràs a arribar. Això sí, cal tenir instal·lat un plug-in de Java, però el navegador ja t'avisa i només cal seguir les passesm recomanades.
Google ha posat en marxa la seva agenda-calendari. Sembla àgil, estable i fàcil d'utilitzar. Com molts altres productes del cercador està connectada al gestor de correu Gmail i permet compartir esdeveniments amb altra gent que utilitzi l'aplicació i importar-ne d'altres agendes com la de Yahoo o, fins i tot, la de l'Outlook.
-Finalment, per no ser menys que Google, Microsoft ha presentat el seu nou cercador acadèmic del paquet Windows Live, que competeix directament amb Google Scholar. Una cerca sobre cèl·lules mare, per exemple, ofereix 41.548 resultats mentre que Google Scholar només en retorna 6.010. És clar que el Live hi inclou articles de diari, que Google té indexats a un altre lloc, Google News. Anirem seguint el tema.
Salut i bits!
-La web de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha estrenat un nou servei que indica com anar d'un punt a l'altre de la ciutat en 3D. Només cal escriure de quina adreça surts i a on vols anar, decidir si vols fer el recorregut en metro o bus i quants transbordaments estàs disposat a realitzar i l'aplicació et diu quina és la millor opció i quant temps trigaràs a arribar. Això sí, cal tenir instal·lat un plug-in de Java, però el navegador ja t'avisa i només cal seguir les passesm recomanades.
Google ha posat en marxa la seva agenda-calendari. Sembla àgil, estable i fàcil d'utilitzar. Com molts altres productes del cercador està connectada al gestor de correu Gmail i permet compartir esdeveniments amb altra gent que utilitzi l'aplicació i importar-ne d'altres agendes com la de Yahoo o, fins i tot, la de l'Outlook.-Finalment, per no ser menys que Google, Microsoft ha presentat el seu nou cercador acadèmic del paquet Windows Live, que competeix directament amb Google Scholar. Una cerca sobre cèl·lules mare, per exemple, ofereix 41.548 resultats mentre que Google Scholar només en retorna 6.010. És clar que el Live hi inclou articles de diari, que Google té indexats a un altre lloc, Google News. Anirem seguint el tema.
Salut i bits!
martes, abril 11, 2006
Viatges d'última hora?
Després de la música, la salut i el sexe, els viatges són el més buscat a internet. Organitzar-se les vacances des de l'ordinador de casa és cada cop més habitual i s'ha convertit en un negoci que va facturar 2.500 milions d'euros del 2005, segons un informe de DBK Comercio Electrónico de Viajes.
Van encetar el negoci les companyies aèries de vols barats i les agències virtuals, però les agències tradicionals també s'han apuntat al carro i ofereixen cada cop paquets més competitius a través de la seva pàgina web.
Entre les agències virtuals, les més conegudes són potser:
Viajar.com
Muchoviaje.com
Atrapalo.com
Edreams.es
Lastminute.es per a vols d'última hora.
Ofereixen paquets de vol+allotjament interessants sempre que es contracti el viatge amb la suficient antelació. Per a viatges d'última hora, cal comptar que l'hora de sortida i d'arribada no seran flexibles. En aquests casos, de vegades, surt a compte contractar, d'una banda, el vol a una companyia de baix cost i, de l'altra, l'allotjament, a una altra web especialitzada.
Entre les companyies de baix cost, les més conegudes són:
Ryan air
Vueling
Easy Jet
Air Berlin
Per reservar hotels, podeu fer un cop d'ull a:
Venere.com: Teniu en compte els comentaris dels usuaris. Són molt útils. La gent, a més, acostuma a ser sincera.
Bookings.es: una bona opció fins i tot en temporada alta.
Important! A l'hora de fer una reserva, tant de vol com d'allotjament, comproveu que la pàgina sigui segura. Si apareix un cadenat a la base de la pantalla, podeu fer l'operació amb tota tranquil·litat.
Bones vacances!
Van encetar el negoci les companyies aèries de vols barats i les agències virtuals, però les agències tradicionals també s'han apuntat al carro i ofereixen cada cop paquets més competitius a través de la seva pàgina web.
Entre les agències virtuals, les més conegudes són potser:
Viajar.com
Muchoviaje.com
Atrapalo.com
Edreams.es
Lastminute.es per a vols d'última hora.
Ofereixen paquets de vol+allotjament interessants sempre que es contracti el viatge amb la suficient antelació. Per a viatges d'última hora, cal comptar que l'hora de sortida i d'arribada no seran flexibles. En aquests casos, de vegades, surt a compte contractar, d'una banda, el vol a una companyia de baix cost i, de l'altra, l'allotjament, a una altra web especialitzada.
Entre les companyies de baix cost, les més conegudes són:
Ryan air
Vueling
Easy Jet
Air Berlin
Per reservar hotels, podeu fer un cop d'ull a:
Venere.com: Teniu en compte els comentaris dels usuaris. Són molt útils. La gent, a més, acostuma a ser sincera.
Bookings.es: una bona opció fins i tot en temporada alta.
Important! A l'hora de fer una reserva, tant de vol com d'allotjament, comproveu que la pàgina sigui segura. Si apareix un cadenat a la base de la pantalla, podeu fer l'operació amb tota tranquil·litat.
Bones vacances!
martes, abril 04, 2006
Trucades per internet
Skype ha revolucionat el mercat de la telefonia. Trucar a qualsevol lloc del món és gratuït, si l'interlocutor té instal·lat el programa. Només cal pagar el que costa la connexió a internet. I per a trucades a fix o mòbil, el preu és gairebé irrisori. La veritat és que val la pena, sobretot per telefonar a l'estranger.
La versió 2.0 del programa, a més, incorpora la possibilitat de fer videoconferències. I això, no acaba aquí, segur. De fet, per a Nikklas Zennström, creador i conseller delegat d'Skype, d'aquí a 10 anys la telefonia tal com la coneixem haurà mort i ja no hi haurà preses de telèfon a les cases.
De moment, Microsoft, Yahoo, AOL i Google han pujat al carro incorporant veu sobre IP als seus sistemes de missatgeria i cada cop hi ha més programes de l'estil d'Skype, com ara VOIPstunt.
Mentrestant, les companyies telefòniques resisteixen l'envestida regalant trucades nacionals i locals amb la connexió a internet.
El mercat dels mòbils tampoc no vol quedar fora de joc. Motorola, Panasonic i Sony-Ericsson ja estan fabricant mòbils amb tecnologia tipus Skype que podran accedir a internet allà on hi hagi xarxes inalàmbriques.
I què cal fer per utilitzar-lo Skype?
És fàcil:
1) Descarregar el programa.
2) Instal·lar-lo seguint les indicacions (cal acceptar el contracte que avisa que no es poden fer trucades d'emergència i que no es fan responsables del contingut de les trucades)
3) Posar-se un nom d'usuari i contrasenya.
4) Connectar cascos i micròfon a l'ordinador (n'hi ha que funcionen via bluetooth!). Si voleu fer videoconferència, també necessitareu una webcam.
5) Buscar un altre usuari que tingui instal·lat el programa i trucar.
Quant costa?
Les trucades d'ordinador a ordinador són gratuïtes.
Les trucades a mòbil costen dos cèntims d'euro i les trucades a fix entre set i vuit cèntims d'euro, més o menys. Skype ven paquets de diferents serveis (skypein i skypeout) i si els compres via PayPal et regalen 120 minuts de trucades. Peoplecall també té ofertes d'aquest tipus. Feu-hi un cop d'ull.
La versió 2.0 del programa, a més, incorpora la possibilitat de fer videoconferències. I això, no acaba aquí, segur. De fet, per a Nikklas Zennström, creador i conseller delegat d'Skype, d'aquí a 10 anys la telefonia tal com la coneixem haurà mort i ja no hi haurà preses de telèfon a les cases. De moment, Microsoft, Yahoo, AOL i Google han pujat al carro incorporant veu sobre IP als seus sistemes de missatgeria i cada cop hi ha més programes de l'estil d'Skype, com ara VOIPstunt.
Mentrestant, les companyies telefòniques resisteixen l'envestida regalant trucades nacionals i locals amb la connexió a internet.
El mercat dels mòbils tampoc no vol quedar fora de joc. Motorola, Panasonic i Sony-Ericsson ja estan fabricant mòbils amb tecnologia tipus Skype que podran accedir a internet allà on hi hagi xarxes inalàmbriques.
I què cal fer per utilitzar-lo Skype?
És fàcil:
1) Descarregar el programa.
2) Instal·lar-lo seguint les indicacions (cal acceptar el contracte que avisa que no es poden fer trucades d'emergència i que no es fan responsables del contingut de les trucades)
3) Posar-se un nom d'usuari i contrasenya.
4) Connectar cascos i micròfon a l'ordinador (n'hi ha que funcionen via bluetooth!). Si voleu fer videoconferència, també necessitareu una webcam.
5) Buscar un altre usuari que tingui instal·lat el programa i trucar.
Quant costa?
Les trucades d'ordinador a ordinador són gratuïtes.
Les trucades a mòbil costen dos cèntims d'euro i les trucades a fix entre set i vuit cèntims d'euro, més o menys. Skype ven paquets de diferents serveis (skypein i skypeout) i si els compres via PayPal et regalen 120 minuts de trucades. Peoplecall també té ofertes d'aquest tipus. Feu-hi un cop d'ull.
martes, marzo 28, 2006
Eines per compartir coneixement
En el capítol anterior, vam parlar de Google i totes les eines que integra, però ens va quedar pendent explicar De.icio.us, un web que permet compartir els bookmarks o favorits.
En el capítol d'avui, així doncs, ens hem endinsat en el món del software social, que permet als usuaris interactuar i col·laborar. Webs com Del.icio.us, Reddit, Digg o Furl, que ofereixen totes la possibilitat de compartir favorits, només en són un exemple.
De fet, la tendència és que tot (documents, fotos, vídeos, adreces, contactes personals, etc.) estigui a internet per no haver d'anar amunt i avall amb disquets, CD o llapis USB (com el de l'Estatut). L'última aplicació de Google va en aquest sentit. Es diu Writely i permet escriure documents Word en línia i compartir-los amb altres usuaris.
Però el web estrella del software social a la xarxa és, sens dubte, MySpace, que ja té més de 54 milions d'usuaris registrats i és la cinquena pàgina més vista d'internet. MySpace va néixer el setembre del 2003 de la mà de Tom Anderson i Chris DeWolfe, que van decidir millorar una eina que aleshores tenia molt èxit, anomenada Friendster, que ermetia ampliar les xarxes de contactes dels usuaris. Google no va trigar gaire a entrar en la partida amb Orkut. Però MySpace s'emporta la palma. Bàsicament, perquè respon a la filosofia del "tot en un", suposo.
Alguns diuen que el seu èxit es basa en el fet que forma part de les rutines de molts usuaris perquè permet llegir el diari o el correu electrònic, contactar amb els amics per planificar el cap de setmana, descobrir nova música, escriure un diari personal, penjar-hi fotos, participar en fòrums i xats, etc. El que dèiem: tot en un. Tot i amb això, també té els seus detractors. Donar-hi un cop d'ull, però, no fa mal...
La setmana que ve, més!
Fins aleshores, salut i bits!
************
Actualització 29/03: He descobert que hi ha una versió de Del.icio.us amb llicència Creative Commons i no m'hi he pogut resistir! Es diu De.lirio.us! Funciona amb el mateix principi que Del.icio.us i inclou enllaços directes als resultats de cerca de Technorati, Google i Yahoo.
En el capítol d'avui, així doncs, ens hem endinsat en el món del software social, que permet als usuaris interactuar i col·laborar. Webs com Del.icio.us, Reddit, Digg o Furl, que ofereixen totes la possibilitat de compartir favorits, només en són un exemple. De fet, la tendència és que tot (documents, fotos, vídeos, adreces, contactes personals, etc.) estigui a internet per no haver d'anar amunt i avall amb disquets, CD o llapis USB (com el de l'Estatut). L'última aplicació de Google va en aquest sentit. Es diu Writely i permet escriure documents Word en línia i compartir-los amb altres usuaris.
Però el web estrella del software social a la xarxa és, sens dubte, MySpace, que ja té més de 54 milions d'usuaris registrats i és la cinquena pàgina més vista d'internet. MySpace va néixer el setembre del 2003 de la mà de Tom Anderson i Chris DeWolfe, que van decidir millorar una eina que aleshores tenia molt èxit, anomenada Friendster, que ermetia ampliar les xarxes de contactes dels usuaris. Google no va trigar gaire a entrar en la partida amb Orkut. Però MySpace s'emporta la palma. Bàsicament, perquè respon a la filosofia del "tot en un", suposo. Alguns diuen que el seu èxit es basa en el fet que forma part de les rutines de molts usuaris perquè permet llegir el diari o el correu electrònic, contactar amb els amics per planificar el cap de setmana, descobrir nova música, escriure un diari personal, penjar-hi fotos, participar en fòrums i xats, etc. El que dèiem: tot en un. Tot i amb això, també té els seus detractors. Donar-hi un cop d'ull, però, no fa mal...
La setmana que ve, més!
Fins aleshores, salut i bits!
************
Actualització 29/03: He descobert que hi ha una versió de Del.icio.us amb llicència Creative Commons i no m'hi he pogut resistir! Es diu De.lirio.us! Funciona amb el mateix principi que Del.icio.us i inclou enllaços directes als resultats de cerca de Technorati, Google i Yahoo.
martes, marzo 21, 2006
Googleges?
El 1995, les cerques a la xarxa no eren molt precises. Existien ja diversos cercadors, com ara Webcrawler, però sovint era més fàcil navegar pels directoris com Yahoo! Sergey Brim i Larry Page van pensar que calia millorar-ho i el 1995 van fer un projecte d'investigació sobre cercadors a la Universitat d'Stanford que ha canviat la xarxa.
Uns anys més tard, van muntar la seva pròpia empresa i, el setembre de 1998, van llançar Google. El cercador és ara el més utilitzat de la xarxa i es troba, a més, entre les marques més conegudes del món, per davant d'Apple i Skype, segons un sondeig de la revista Brandchannel. Jo no sabria viure sense Google. Ho busco absolutament tot. Fins i tot les coses més anodines de la vida diària.
De fet, diuen que si alguna cosa no surt a Google, no existeix. El nom del cercador ve precisament de la immensitat de la seva base de dades. Google ve de "googol", un terme inventat pel matemàtic nord-americà Edward Kasner que significa 10 elevat a 100. El cercador indexa ara 8.000 milions de pàgines i respon a unes 2.000 cerques per segon (5.000 milions al mes).
I com funciona?
Google incorpora la tecnologia PageRank, un algoritme que ordena les pàgines en funció dels enllaços que tenen. No és l'única manera que té de classificar-les, però és una de les més importants. Com més webs apunten a la nostra pàgina, millor.
A banda del cercador que ja coneixem, Google incorpora diversos productes que fan més fàcil recuperar informació de la xarxa, entre els quals cal destacar Google Video, que ha revolucionat l'audiovisual a internet, juntament amb Youtube; Google Blogs, que permet entre aquests diaris personals i competeix amb Technorati, o Google News, que fa una mena de clipping de premsa internacional.
No ens podem oblidar tampoc del Book Search, una de les darreres apostes de l'empresa de Mountain View (California), que permet fer cerques dins dels continguts de centenars de llibres indexats.
Una altra de les opcions interessants és la cerca per SMS. Preguntes un dubte i Google te'l respon amb un missatge. De noment, només existeix als Estats Units, però sembla interessant d'importar tenint en compte l'impacte dels missatges curts a Espanya.
Tot i que Google és el cercador per excel·lència, la xarxa ofereix alternatives que val la pena explorar:
Dogpile: Un metacercador que ofereix els resultats de tres cercadors alhora i indica gràficament les coincidències en els resultats.
Delicious: Un mitjà per compartir els favorits.
La setmana que ve, més!
Fins aleshores, salut i bits!
Uns anys més tard, van muntar la seva pròpia empresa i, el setembre de 1998, van llançar Google. El cercador és ara el més utilitzat de la xarxa i es troba, a més, entre les marques més conegudes del món, per davant d'Apple i Skype, segons un sondeig de la revista Brandchannel. Jo no sabria viure sense Google. Ho busco absolutament tot. Fins i tot les coses més anodines de la vida diària.
De fet, diuen que si alguna cosa no surt a Google, no existeix. El nom del cercador ve precisament de la immensitat de la seva base de dades. Google ve de "googol", un terme inventat pel matemàtic nord-americà Edward Kasner que significa 10 elevat a 100. El cercador indexa ara 8.000 milions de pàgines i respon a unes 2.000 cerques per segon (5.000 milions al mes). I com funciona?
Google incorpora la tecnologia PageRank, un algoritme que ordena les pàgines en funció dels enllaços que tenen. No és l'única manera que té de classificar-les, però és una de les més importants. Com més webs apunten a la nostra pàgina, millor.
A banda del cercador que ja coneixem, Google incorpora diversos productes que fan més fàcil recuperar informació de la xarxa, entre els quals cal destacar Google Video, que ha revolucionat l'audiovisual a internet, juntament amb Youtube; Google Blogs, que permet entre aquests diaris personals i competeix amb Technorati, o Google News, que fa una mena de clipping de premsa internacional.
No ens podem oblidar tampoc del Book Search, una de les darreres apostes de l'empresa de Mountain View (California), que permet fer cerques dins dels continguts de centenars de llibres indexats.
Una altra de les opcions interessants és la cerca per SMS. Preguntes un dubte i Google te'l respon amb un missatge. De noment, només existeix als Estats Units, però sembla interessant d'importar tenint en compte l'impacte dels missatges curts a Espanya.
Tot i que Google és el cercador per excel·lència, la xarxa ofereix alternatives que val la pena explorar:
Dogpile: Un metacercador que ofereix els resultats de tres cercadors alhora i indica gràficament les coincidències en els resultats.
Delicious: Un mitjà per compartir els favorits.
La setmana que ve, més!
Fins aleshores, salut i bits!
jueves, marzo 16, 2006
Recomanadors musicals
Aquesta setmana se m'ha oblidat passar-me l'antivirus i he enganxat tots els bitxos que corren per la ciutat. Resultat, no vaig postejar els continguts del programa de dimarts! Aquí els teniu!
Compartir música
Amb internet és fàcil descobrir nova música i compartir-la amb els teus amics. Avui, us presentem dues aplicacions desenvolupades a Barcelona que permeten fer justament això. També us ensenyarem un mapa, perquè veieu com lliga els gustos la tecnologia.
Foafing the music és un projecte desenvolupat pel Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) que connecta diferents bases de dades i recomana música, blogs i podcasts als usuaris, a més de donar informació sobre concerts i nous àlbums.
L'altra aplicació que ofereix possibilitats interessants per compartir música amb altres usuaris, descobrir nous valors musicals i comprar discos en línia és MusicStrands.
El servei va néixer a la delegació catalana del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) gràcies a la utilització d'eines d'intel·ligència artificial i ja compta amb més de cinc milions de cançons a la seva base de dades.
Musicstrands ha adoptat el sistema d'etiquetatge (tags) que ja utilitzen altres serveis com Flickr.com o Technorati, de manera que l'usuari pot "etiquetar" les seves preferències i fer les seves pròpies llistes d'èxit. També hi pot pujar les llistes d'iTunes, un servei d'Apple que mereix una explicació a part, així com fer comentaris i enviar-los als amics o bé crear una galeria de fotos.
I si resulta que el que et recomanen t'agrada i ho vols comprar, ho pots fer des des la mateixa web, que t'enllaça directament amb una botiga que te la vengui, com ara Amazon. I és que darrere de l'invent també hi ha un model de negoci.
La pàgina també dóna l'opció de descarregar-se el programa MyStrands, que fa recomanacions sense haver d'utilitzar el navegador i es presenta com a "plug-in essencial per a iTunes i Windows Media Player".
Finalment, una manera curiosa d'enllaçar els gustos. No dic res més. Feu un cop d'ull a Liveplasma.
Fins dimarts que ve!
Salut i bits!
Compartir música
Amb internet és fàcil descobrir nova música i compartir-la amb els teus amics. Avui, us presentem dues aplicacions desenvolupades a Barcelona que permeten fer justament això. També us ensenyarem un mapa, perquè veieu com lliga els gustos la tecnologia.
Foafing the music és un projecte desenvolupat pel Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) que connecta diferents bases de dades i recomana música, blogs i podcasts als usuaris, a més de donar informació sobre concerts i nous àlbums.L'altra aplicació que ofereix possibilitats interessants per compartir música amb altres usuaris, descobrir nous valors musicals i comprar discos en línia és MusicStrands.
El servei va néixer a la delegació catalana del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) gràcies a la utilització d'eines d'intel·ligència artificial i ja compta amb més de cinc milions de cançons a la seva base de dades. Musicstrands ha adoptat el sistema d'etiquetatge (tags) que ja utilitzen altres serveis com Flickr.com o Technorati, de manera que l'usuari pot "etiquetar" les seves preferències i fer les seves pròpies llistes d'èxit. També hi pot pujar les llistes d'iTunes, un servei d'Apple que mereix una explicació a part, així com fer comentaris i enviar-los als amics o bé crear una galeria de fotos.
I si resulta que el que et recomanen t'agrada i ho vols comprar, ho pots fer des des la mateixa web, que t'enllaça directament amb una botiga que te la vengui, com ara Amazon. I és que darrere de l'invent també hi ha un model de negoci.
La pàgina també dóna l'opció de descarregar-se el programa MyStrands, que fa recomanacions sense haver d'utilitzar el navegador i es presenta com a "plug-in essencial per a iTunes i Windows Media Player".
Finalment, una manera curiosa d'enllaçar els gustos. No dic res més. Feu un cop d'ull a Liveplasma.
Fins dimarts que ve!
Salut i bits!
martes, marzo 07, 2006
Drets d'autor a internet: la creació es defensa compartint-la
Diumenge es va tancar al Centre d'Art Santa Mónica el punt de consulta Copyfight, que ha reunit des del mes de desembre tot un seguit d'activitats que posen de manifest la crisi del model actual de propietat intel·lectual.
Tots sabem què vol dir la cè encerclada que apareix en molts documents: el copyright, un signe que indica que "tots els drets estan reservats" i que l'obra no es pot ni copiar, ni modificar ni distribuir.
L'entorn digital, que facilita copiar i compartir continguts, exigeix, però, un nou model per la difusió i l'accés a la cultura que s'ajusti als nous temps que vivim.
Copyleft
Com a resposta a les restriccions que implica la Llei de propietat intel.lectual, sorgeix el copyleft. Un moviment que propugna la lliure circulació d'idees per trencar l'escletxa digital i estendre el coneixement arreu. Tot i que legalment no es pot considerar així, tècnicament és el contrari del copyright i, per això, es representa amb una C invertida.
Per a Bill Gates, els abanderats de la cultura lliure i el copyleft són una colla de comunistes. Per a Pedro Farré, director del gabinet de relacions institucionals de l'SGAE, el copyleft és un moviment obscur al darrere del qual estan companyies com Microsoft, Google i altres empreses tecnològiques, segons va dir en una entrevista a Informativos Telecinco.
No va per aquí. La primera llicència copyleft la va crear Richard Stallman, pare del programari lliure, el 1984, i la va batejar GNU General Public Licence.
La llicència GPL dóna la llibertat d'usar, modificar, redistribuir i millorar un programa. I no s'aplica només al software, sinó també a la literatura, la música i l'art en general.
L'alternativa: Creative Commons
El copyleft, però, no acabava de convèncer alguns creadors que no volien renunciar als seus drets. Per això, el catedràtic de dret de la Universitat de Harvard, Lawrence Lessig, va crear unes llicències que se situen a mig camí entre el copyright i el copyleft, que fan compatible els drets d'autor amb l'accés universal a la cultura. Es diuen Creative Commons (béns comuns creatius) i se simbolitzen amb una doble C.
Aquestes llicències , que conjuguen l'esperit de la Netiquette amb el copyright permeten copiar, distribuir i comunicar l'obra públicament, així com fer-ne obres derivades, però amb certes condicions, com ara reconèixer l'autor, no fer còpies amb finalitat comercial i conservar els termes de la llicència en cas de transformació de l'obra.
L'explosió de programari social per compartir fitxers i aquestes llicències han obert la porta a multitud d'iniciatives amb continguts gratuïts als quals pot accedir absolutament tothom.
En l'àmbit de la música, hi ha ja molts músics que aposten per regalar les seves cançons a Internet per poder generar concerts. El grup Arctic Monkeys, una banda britànica postpunk, ha posat potes enlaire la indústria musical. A finals de gener van treure un disc que està al top ten dels millors àlbums de la història del pop britànic. Els seus fans, però, ja coneixien les seves cançons de molt abans perquè es van dedicar a pujar-les totes a internet i deixar que es descarreguessin.
A Barcelona, el grup de ritmes funk lamundial.net també permet la descàrrega dels seus temes a través de la web.
Hi ha moltes més iniciatives que seria molt llarg enumerar. Només un parell d'adreces prquè vosaltres mateixos exploreu el món de la música lliure:
musicalibre.info, que inclou un doble CD recopilatori amb grups que llicencien el seu treball amb CC.
Live music archive, un directori amb directes de rockers com Ryan Adams o el llegendari grup The Grateful Dead.
La música no és l'únic àmbit on s'estan adaptant CC. El col·lectiu literari Wu Ming i el diari 20 minutos, per exemple, les fan servir. La Generalitat de Catalunya, que aposta per aquest tipus de llicències, ha impulsat un portal d'accés lliure als continguts que inclou la traducció al català del llibre de Lessig Cultura Lliure.
A més, l'entitat internacional sense ànim de lucre que les impulsa ha tirat endavant ja noves iniciatives com Science commons que estenen les CC al món científic perquè la recerca d'interès públic sigui de lliure accés.
Ja hi ha més de 20 països que han adaptat CC a la seva jurisdicció, entre els quals s'inclou Espanya. I n'hi ha 13 més en projecte.
El moviment sembla imparable. L'SGAE s'hi continua oposant. El cavall de batalla està per ells en les còpies de CD i l'intercanvi de fitxers a les xarxes d'intercanvi de fitxers entre iguals. Seguirem el tema.
Tots sabem què vol dir la cè encerclada que apareix en molts documents: el copyright, un signe que indica que "tots els drets estan reservats" i que l'obra no es pot ni copiar, ni modificar ni distribuir.
L'entorn digital, que facilita copiar i compartir continguts, exigeix, però, un nou model per la difusió i l'accés a la cultura que s'ajusti als nous temps que vivim.
Copyleft
Com a resposta a les restriccions que implica la Llei de propietat intel.lectual, sorgeix el copyleft. Un moviment que propugna la lliure circulació d'idees per trencar l'escletxa digital i estendre el coneixement arreu. Tot i que legalment no es pot considerar així, tècnicament és el contrari del copyright i, per això, es representa amb una C invertida.
Per a Bill Gates, els abanderats de la cultura lliure i el copyleft són una colla de comunistes. Per a Pedro Farré, director del gabinet de relacions institucionals de l'SGAE, el copyleft és un moviment obscur al darrere del qual estan companyies com Microsoft, Google i altres empreses tecnològiques, segons va dir en una entrevista a Informativos Telecinco.
No va per aquí. La primera llicència copyleft la va crear Richard Stallman, pare del programari lliure, el 1984, i la va batejar GNU General Public Licence.
La llicència GPL dóna la llibertat d'usar, modificar, redistribuir i millorar un programa. I no s'aplica només al software, sinó també a la literatura, la música i l'art en general.
L'alternativa: Creative Commons
El copyleft, però, no acabava de convèncer alguns creadors que no volien renunciar als seus drets. Per això, el catedràtic de dret de la Universitat de Harvard, Lawrence Lessig, va crear unes llicències que se situen a mig camí entre el copyright i el copyleft, que fan compatible els drets d'autor amb l'accés universal a la cultura. Es diuen Creative Commons (béns comuns creatius) i se simbolitzen amb una doble C.
Aquestes llicències , que conjuguen l'esperit de la Netiquette amb el copyright permeten copiar, distribuir i comunicar l'obra públicament, així com fer-ne obres derivades, però amb certes condicions, com ara reconèixer l'autor, no fer còpies amb finalitat comercial i conservar els termes de la llicència en cas de transformació de l'obra.
L'explosió de programari social per compartir fitxers i aquestes llicències han obert la porta a multitud d'iniciatives amb continguts gratuïts als quals pot accedir absolutament tothom.
En l'àmbit de la música, hi ha ja molts músics que aposten per regalar les seves cançons a Internet per poder generar concerts. El grup Arctic Monkeys, una banda britànica postpunk, ha posat potes enlaire la indústria musical. A finals de gener van treure un disc que està al top ten dels millors àlbums de la història del pop britànic. Els seus fans, però, ja coneixien les seves cançons de molt abans perquè es van dedicar a pujar-les totes a internet i deixar que es descarreguessin.
A Barcelona, el grup de ritmes funk lamundial.net també permet la descàrrega dels seus temes a través de la web.
Hi ha moltes més iniciatives que seria molt llarg enumerar. Només un parell d'adreces prquè vosaltres mateixos exploreu el món de la música lliure:
musicalibre.info, que inclou un doble CD recopilatori amb grups que llicencien el seu treball amb CC.
Live music archive, un directori amb directes de rockers com Ryan Adams o el llegendari grup The Grateful Dead.
La música no és l'únic àmbit on s'estan adaptant CC. El col·lectiu literari Wu Ming i el diari 20 minutos, per exemple, les fan servir. La Generalitat de Catalunya, que aposta per aquest tipus de llicències, ha impulsat un portal d'accés lliure als continguts que inclou la traducció al català del llibre de Lessig Cultura Lliure.
A més, l'entitat internacional sense ànim de lucre que les impulsa ha tirat endavant ja noves iniciatives com Science commons que estenen les CC al món científic perquè la recerca d'interès públic sigui de lliure accés.
Ja hi ha més de 20 països que han adaptat CC a la seva jurisdicció, entre els quals s'inclou Espanya. I n'hi ha 13 més en projecte.
El moviment sembla imparable. L'SGAE s'hi continua oposant. El cavall de batalla està per ells en les còpies de CD i l'intercanvi de fitxers a les xarxes d'intercanvi de fitxers entre iguals. Seguirem el tema.
martes, febrero 28, 2006
Hoaxes: el que no et pots creure
Rugits tenebrosos en el món obscur que s'amaga en el subsòl de la ciutat. Un blog suposadament escrit per un treballador del clavegueram de Barcelona sobre els misteriosos esdeveniments que tenen lloc sota dels nostres peus té molts internautes fascinats. És una llegenda urbana més de les moltes que corren per internet. Ficcions versemblants que ens fan ballar el cap, però que no són veritat.
Avui a l'Hola Barcelona, hem parlat precisament d'algunes de les històries inventades que circulen per la xarxa i que es coneixen com a hoaxes, que vol dir engany o bola en anglès.
Els més famosos
Els més coneguts són, sens dubte, els que avisen l'usuari que si rep un correu amb l'assumpte XXX (imagineu tot tipus de títols) no l'ha d'obrir perquè els arxius del seu ordinador perillen. El primer d'aquest tipus de correus va aparèixer gairebé al mateix temps que l'spam, el 1994, i es deia Good Times. L'han seguit hoaxes com Deyenda, Penpal Greetings, Make Money Fast, etc. Fa un temps, en va sortir fins i tot un de "manual", El virus gallego, que feia mofa d'aquest tipus de broma.
N'hi ha d'altres que estan relacionats amb l'actualitat i que tenen una clara intenció política, com ara el correu que, segons sembla, es va originar en un fòrum de la Cadena Ser i que alertava que el PP preparava un cop d'Estat per al 13M, just el dia abans de les eleccions legislatives del 14 de març de 2004. El director de cinema Pedro Almodóvar el va donar per bo, segons publicava aleshores El Mundo, i va causar un considerable rebombori.
Últimament, també en corre un altre que assegura que el PSOE provoca embussos a la carretera per apujar el preu de la benzina i així poder finançar les armes d'ETA.
N'hi ha, però, de més inofensius, com el suposat text de comiat de Gabriel García Márquez, que ell mateix va trobar "molt cursi"; d'altres de caràcter pretesament científic que diuen barbaritats, com ara que el 2202 ja no hi haurà rosses perquè el gen que atorga aquesta característica física està mutant, i d'altres que s'han colat com a notícia en alguns mitjans, com ara que la cantant Britney Spears estava morta. Per cert, que l'han matat unes quantes vegades a la Xarxa, potser per la qualitat de les seves cançons!
Finalment, n'hi ha que són de molt mal gust, com ara el que explica que un doctor xinès ven gats envasats en ampolles. Una broma d'un estudiant del Massachussetts Institute of Technology (MIT) que ha esfereït més d'un usuari. I d'altres que són decididament macabres, com ara el que explica que un grup de Latin kings assalten una noia pel carrer i li ofereixen escollir entre la violació i el somriure del paiasso. La noia escull el somriure i aleshores li tallen les galtes des de la boca fins a les orelles. La història s'està multiplicant en diferents versions i ambientada en diferents ciutats, entre les quals hi ha Barcelona. La Policía sospita que darrere d'aquestes perilloses mentides hi ha grups d'ultradreta, interessats en provocar reaccions xenòfobes. Però sembla que només és la versió més moderna d'un hoax que fa anys que circula per la Xarxa.
Què cal fer amb aquests correus?
Els que creen hoaxes ho fan o bé per diversió o bé perquè volen captar adreces o saturar els servidors de correu. Per tant, el millor és esborrar-los i no fer-ne cas. D'altra banda, abans de reenviar un possible hoax, el millor és fer un Google. Sempre hi surt alguna referència que us donarà la resposta.
Avui a l'Hola Barcelona, hem parlat precisament d'algunes de les històries inventades que circulen per la xarxa i que es coneixen com a hoaxes, que vol dir engany o bola en anglès.
Els més famosos
Els més coneguts són, sens dubte, els que avisen l'usuari que si rep un correu amb l'assumpte XXX (imagineu tot tipus de títols) no l'ha d'obrir perquè els arxius del seu ordinador perillen. El primer d'aquest tipus de correus va aparèixer gairebé al mateix temps que l'spam, el 1994, i es deia Good Times. L'han seguit hoaxes com Deyenda, Penpal Greetings, Make Money Fast, etc. Fa un temps, en va sortir fins i tot un de "manual", El virus gallego, que feia mofa d'aquest tipus de broma.
N'hi ha d'altres que estan relacionats amb l'actualitat i que tenen una clara intenció política, com ara el correu que, segons sembla, es va originar en un fòrum de la Cadena Ser i que alertava que el PP preparava un cop d'Estat per al 13M, just el dia abans de les eleccions legislatives del 14 de març de 2004. El director de cinema Pedro Almodóvar el va donar per bo, segons publicava aleshores El Mundo, i va causar un considerable rebombori.
Últimament, també en corre un altre que assegura que el PSOE provoca embussos a la carretera per apujar el preu de la benzina i així poder finançar les armes d'ETA.
N'hi ha, però, de més inofensius, com el suposat text de comiat de Gabriel García Márquez, que ell mateix va trobar "molt cursi"; d'altres de caràcter pretesament científic que diuen barbaritats, com ara que el 2202 ja no hi haurà rosses perquè el gen que atorga aquesta característica física està mutant, i d'altres que s'han colat com a notícia en alguns mitjans, com ara que la cantant Britney Spears estava morta. Per cert, que l'han matat unes quantes vegades a la Xarxa, potser per la qualitat de les seves cançons!
Finalment, n'hi ha que són de molt mal gust, com ara el que explica que un doctor xinès ven gats envasats en ampolles. Una broma d'un estudiant del Massachussetts Institute of Technology (MIT) que ha esfereït més d'un usuari. I d'altres que són decididament macabres, com ara el que explica que un grup de Latin kings assalten una noia pel carrer i li ofereixen escollir entre la violació i el somriure del paiasso. La noia escull el somriure i aleshores li tallen les galtes des de la boca fins a les orelles. La història s'està multiplicant en diferents versions i ambientada en diferents ciutats, entre les quals hi ha Barcelona. La Policía sospita que darrere d'aquestes perilloses mentides hi ha grups d'ultradreta, interessats en provocar reaccions xenòfobes. Però sembla que només és la versió més moderna d'un hoax que fa anys que circula per la Xarxa.
Què cal fer amb aquests correus?
Els que creen hoaxes ho fan o bé per diversió o bé perquè volen captar adreces o saturar els servidors de correu. Per tant, el millor és esborrar-los i no fer-ne cas. D'altra banda, abans de reenviar un possible hoax, el millor és fer un Google. Sempre hi surt alguna referència que us donarà la resposta.
martes, febrero 21, 2006
Què és un blog?
El termcat el va definir fa temps com un diari personal interactiu. La denominació no va acabar de quallar i ara en diuen bloc, amb C, una grafia amb la qual no estic d'acord perquè no respecta les normes bàsiques de l'ortografia catalana. Però, vaja, deixant de banda aquesta qüestió, es pot dir que un blog, amb G, és el que deia el Termcat: un diari personal. Un espai on pots expressar els teus pensaments, compartir-los amb el món i interactuar amb altres usuaris. Els autors hi escriuen comentaris que es van mostrant de forma cronològica inversa i que els altres usuaris poden comentar. També se'n diu bitàcola, per la similitud amb els diaris de navegació dels mariners.
Els blogs són una font d'informació inesgotable. I és que n'hi ha sobre tot tipus de temes! N'hi ha que comenten l'actualitat, com ara Escolar.net o els blogs de Vilaweb; n'hi ha que comenten les coses de cada dia, com ara Elforat.net; n'hi ha que parlen de tecnologia, com Mini-d, Kirai.net o La Petite Claudine, i n'hi ha que parlen de música i fins i tot la componen (victima10.com)! N'hi ha de personals i n'hi ha de col·lectius. N'hi ha amb domini propi (els més professionals) i n'hi ha que pengen dels serveis més coneguts. Entre tots conformen el que s'anomena la blogosfera. Un espai de coneixement que podeu xafardejar a través de directoris com www.bitacoles.net, www.bitacoras.net, www.technorati.com, o bé www.barcelonablogs.com.
I què cal fer per crear-ne un?
No cal tenir coneixements de programació i ni tan sols de disseny per crear un blog. De fet, l'explosió d'aquests diaris interactius ha estat possible sobretot gràcies a l'existència d'eines de publicació a la web cada cop més senzilles i accessibles. Els diferents serveis que existeixen ofereixen plantilles fetes que només cal personalitzar amb el nostre nom.
El servei més conegut és Blogger. El va comprar Google a l'empresa Pyra Labs el febrer del 2003 i permet crear un blog en només tres passos. Les instruccions, a més, estan en castellà. Blogger possiblita incloure textos amb enllaços, fotos i fins i tot vídeos, com el que veieu més amunt, que he pujat a Youtube, un servei per compartir arxius audiovisuals.
Si el nostre blog té molt d'èxit, però, Blogger o altres serveis gratuïts com Blogalia o Blogia (en espanyol) ens resultaran limitats. Aleshores, cal pensar en un gestor de publicació més complet, com ara Wordpress o Movable Type, i un servidor propi de pagament. La cosa ens pot sortir per uns 30 euros al mes als Estats Units.
martes, febrero 14, 2006
Barcelona, capital mundial dels mòbils
Aparells que descarreguen música a una velocitat de vertigen, terminals que permeten veure la Televisió Digital Terrestre en pantalla miniatura, el darrer sistema per transmetre audio, vídeo i continguts multimèdia a dispositius mòbils o l'última generació de jocs... El 3GSM World Congress, que té lloc fins al dia 17 a la Fira de Barcelona, és el paradís dels gadgets de tercera generació. La protagonista, la banda ampla per al mòbil a través d'UMTS (2 Mbps) o bé d'HSDPA, una nova tecnologia que permet assolir els 14 Mbps, és a dir, que gairebé iguala l'ADSL més potent (20 Mbps).
Barcelona tv no es podia perdre l'esdeveniment mòbil de l'any. Per això hi ha instal·lat un plató des del qual es retransmeten entrevistes i taules rodones amb els protagonistes del congrés. Per l'espai destinat a l'Hola Barcelona, dins de la programació de la cadena, han passat Josep Sort, professor de la Universitat Ramon Llull (URL) i especialista en nous media; Albert Cuesta, editor de CanalPDA.com i col·laborador de diversos mitjans; Eduardo Méndez, responsable tècnic de Telefónica Móviles, i Antonio Moulet, president a Espanya de l'empresa japonesa fabricant de mòbils NEC.
viernes, febrero 10, 2006
martes, febrero 07, 2006
07/02/06: Crear un àlbum de fotos a Internet
Hi ha diversos serveis en línia que ofereixen aquest servei que estalvia haver d'enviar emails amb un reguitzell d'adjunts que triguen molt a descarregar-se. De fet, està tenint tant d'èxit entre els usuaris que la majoria dels proveïdors de serveis internet l'han afegit als seus portals.
Es pot trobar a Terra.es, Wanadoo.es, o bé Ya.com! Però si no tenim contractat cap d'aquests proveïdors podem optar per Yahoo.es o bé Flickr.com que, de fet, és un dels que està tenint més èxits entre els usuaris. I és que no només permet organitzar les fotos sinó que possibilita compartir-les amb altres usuaris, veure-les en format presentació, posar-hi comentaris, crear grups per compartir imatges de temàtica semblant, publicar-les en un blog i un munt de possibilitats que us convido a descobrir.
A més, Flickr té avantatges per als desenvolupadors! I és que és una aplicació oberta. És a dir, que se'n pot utilitzar l'API per crear altres aplicacions com ara aquestes:
Colrpickr: Una web que permet buscar fotos especificant el color que més t'agradi.
O bé Retrievr, que permet buscar imatges dibuixant una forma.
Una altra possibilitat d'organitzar-se les fotos per després pujar-les directament a Internet amb només un clic és baixar-se un programa com Picasa. Picasa és de Google i permet etiquetar les fotos i enviar-les a un blog amb només un clic.
D'altra banda... una notícia d'avui:
La Unió Europea celebra avui el Dia internacional per a una internet segura amb una marató de blogs o blogomarató. Els blogs són diaris personals o quaderns de bitàcola que es poden crear molt fàcilment i gratuïtament i que permeten que tothom tinguin la possibilitat de publicar continguts a la xarxa.
Aquest any hi participaran 89 organitzacions de 33 països que estaran capitanejats pel Comissariat per la Societat de la Informació i Insafe, una xarxa de cooperació per promoure el bon ús de la xarxa. En total, hi ha previstos 300 esdeveniments.
El més espectacular és la blogomarató. El blog preparat per l'ocasió està disponible en diversos idiomes i cada país hi tindrà el seu racó a una hora determinada. A l'estat espanyol li toca entre les 13:45 i les 14:00h. Insafe espera que pares i educadors hi deixin comentaris per promoure un ús correcte i ètic de la xarxa. De moment, Protégeles.com i Terra Networks han confirmat la seva participació. El blog es podrà consultar fins al dia 15.
Es pot trobar a Terra.es, Wanadoo.es, o bé Ya.com! Però si no tenim contractat cap d'aquests proveïdors podem optar per Yahoo.es o bé Flickr.com que, de fet, és un dels que està tenint més èxits entre els usuaris. I és que no només permet organitzar les fotos sinó que possibilita compartir-les amb altres usuaris, veure-les en format presentació, posar-hi comentaris, crear grups per compartir imatges de temàtica semblant, publicar-les en un blog i un munt de possibilitats que us convido a descobrir.
A més, Flickr té avantatges per als desenvolupadors! I és que és una aplicació oberta. És a dir, que se'n pot utilitzar l'API per crear altres aplicacions com ara aquestes:
Colrpickr: Una web que permet buscar fotos especificant el color que més t'agradi.
O bé Retrievr, que permet buscar imatges dibuixant una forma.
Una altra possibilitat d'organitzar-se les fotos per després pujar-les directament a Internet amb només un clic és baixar-se un programa com Picasa. Picasa és de Google i permet etiquetar les fotos i enviar-les a un blog amb només un clic.
D'altra banda... una notícia d'avui:
La Unió Europea celebra avui el Dia internacional per a una internet segura amb una marató de blogs o blogomarató. Els blogs són diaris personals o quaderns de bitàcola que es poden crear molt fàcilment i gratuïtament i que permeten que tothom tinguin la possibilitat de publicar continguts a la xarxa.
Aquest any hi participaran 89 organitzacions de 33 països que estaran capitanejats pel Comissariat per la Societat de la Informació i Insafe, una xarxa de cooperació per promoure el bon ús de la xarxa. En total, hi ha previstos 300 esdeveniments.
El més espectacular és la blogomarató. El blog preparat per l'ocasió està disponible en diversos idiomes i cada país hi tindrà el seu racó a una hora determinada. A l'estat espanyol li toca entre les 13:45 i les 14:00h. Insafe espera que pares i educadors hi deixin comentaris per promoure un ús correcte i ètic de la xarxa. De moment, Protégeles.com i Terra Networks han confirmat la seva participació. El blog es podrà consultar fins al dia 15.
31/01/06: Com evitar el correu brossa?
Fa dos anys, al Fòrum Econòmic de Davos, Bill Gates va predir que el correu brossa o spam s'acabaria el gener del 2006. Evidentment es va equivocar perquè tots continuem rebent missatges amb fórmules màgiques per aprimar-se, allargament de penis (aquest és un clàssic) o compres a preu de saldo.
Però d'on surten aquests missatges?
Segons la Wikipedia, una parella d'advocats dels Estats Units, Canter i Siegel, van publicar un missatge de la firma a Usenet el 5 de març de 1994 i van guanyar 10.000 dòlars gràcies als clients que en van obtenir.
I per què es diu spam?
El nom ve d'una llauna de pernil amb què s'alimentaven els soldats soviètics i britànics durant la Segona Guerra Mundial i que es deia Horme'ls Spiced Ham. Els Monty Python en van fer burla uns anys después i la cridaven en diferents tons. D'aquí ve que s'utilitzi per designar el correu brossa que pertorba la comunicació normal a Internet.
Què podem fer per eliminar-lo?
-Les adreces de correu tipus Hotmail, Gmail o Yahoo tenen filtres antispam que funcionen prou bé.
-Ens podem instal·lar un programa antispam, com el spamassassin, que és de codi lliure.
-Podem configurar els nostres gestors de correu perquè els filtrin. El Thunderbird, que és programari lliure, va bé.
-Malauradament, però, mai no s'elimina del tot.
Quatre consells per evitar-lo!
-No contesteu els correus que asseguren a peu de missatge que per esborrar-vos de la seva llista de distribució només ho heu de dir. En general, l'únic que aconseguireu és confirmar-los que la vostra adreça és correcta i que la poden continuar utilitzant o bé vendre-la a tercers. Desactiveu també l'opció enviar "acuse de recibo".
-A l'hora de contestar o reenviar missatges a grups, poseu les adreces al camp BCC (Blind Carbon Copy) o CCO (con copia oculta).
-Esborreu del cos del missatge les adreces que inevitablement apareixen quan un missatge ha rebotat per moltes bústies.
-És bo tenir un parell d'adreces: una per qüestions professionals i una altra per qüestions personals.
Però d'on surten aquests missatges?
Segons la Wikipedia, una parella d'advocats dels Estats Units, Canter i Siegel, van publicar un missatge de la firma a Usenet el 5 de març de 1994 i van guanyar 10.000 dòlars gràcies als clients que en van obtenir.
I per què es diu spam?
El nom ve d'una llauna de pernil amb què s'alimentaven els soldats soviètics i britànics durant la Segona Guerra Mundial i que es deia Horme'ls Spiced Ham. Els Monty Python en van fer burla uns anys después i la cridaven en diferents tons. D'aquí ve que s'utilitzi per designar el correu brossa que pertorba la comunicació normal a Internet.
Què podem fer per eliminar-lo?
-Les adreces de correu tipus Hotmail, Gmail o Yahoo tenen filtres antispam que funcionen prou bé.
-Ens podem instal·lar un programa antispam, com el spamassassin, que és de codi lliure.
-Podem configurar els nostres gestors de correu perquè els filtrin. El Thunderbird, que és programari lliure, va bé.
-Malauradament, però, mai no s'elimina del tot.
Quatre consells per evitar-lo!
-No contesteu els correus que asseguren a peu de missatge que per esborrar-vos de la seva llista de distribució només ho heu de dir. En general, l'únic que aconseguireu és confirmar-los que la vostra adreça és correcta i que la poden continuar utilitzant o bé vendre-la a tercers. Desactiveu també l'opció enviar "acuse de recibo".
-A l'hora de contestar o reenviar missatges a grups, poseu les adreces al camp BCC (Blind Carbon Copy) o CCO (con copia oculta).
-Esborreu del cos del missatge les adreces que inevitablement apareixen quan un missatge ha rebotat per moltes bústies.
-És bo tenir un parell d'adreces: una per qüestions professionals i una altra per qüestions personals.
24/01/06: El Diari de Barcelona canvia de disseny
Després de més de 8 anys amb fons negre, el Diari de Barcelona (DdB), que és el rotatiu més àntic de l'Europa continental, ha canviat de disseny i ha adoptat un fons blanc que el fa més llegible.
El DdB va néixer el 1792 i va existir en format paper fins al 1994. L'Ajuntament de Barcelona va adquirir-ne la capçalera i el va fer renéixer a la Xarxa el 16 de setembre de 1998. El disseny inicial de la publicació era negre i groc, uns colors que s'identifiquen amb Barcelona, concretament amb els taxis de la ciutat.
En aquella època, a més, Barcelona tv, aleshores BTV, també jugava molt amb el color negre. És més, el 1998, el negre era un color bastant usual a les webs. El diari francès Liberation també el va adoptar com a color identificatiu, juntament amb el vermell i el blanc. Amb el temps, però, va passar a ser un color que s'associava a les webs alternatives i les de hackers.
Amb el canvi d'imatge de Barcelona tv, es feia també necessari un canvi de la web del Diari de Barcelona, que finalment surt en blanc i amb un look molt més proper al que té la web de la televisió.
Hola Barcelona
Hola Barcelona és un magazín que s'emet cada dia en directe, de 12:30h a 15:30h, per Barcelona tv. Els dimarts, s'hi inclou una secció d'Internet en la qual destaquem webs i expliquem conceptes de la societat de la informació.
Aquí podreu trobar les adreces web que s'esmenten durant l'espai Internet i algunes imatges de la redacció.
Aquí podreu trobar les adreces web que s'esmenten durant l'espai Internet i algunes imatges de la redacció.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)