Passions i addiccions

(Avui, amb la música de fons de Tagworld, una xarxa social que integra un recomanador musical, així com vídeos, fotos i fòrums.)


És inevitable. Cada cert temps surt alguna notícia relacionada amb l'addicció a internet, a les tecnologies o als videojocs que, evidentment, són aparells que amaguen personalitats esnobs, insegures o amb l'autoestima baixa! Només cal que un psicòleg insinuï que el fenòmen "comença a despuntar" perquè es converteixi en titular. De fet, la Vanguardia obria la seva edició del dia 15 precisament amb aquesta notícia: "La pasión por la tecnología crea las primeras adicciones". Comprar-se les últimes novetats literàries és normal. Passar-se gairebé quatre hores al dia de mitjana davant de la televisió és normal. Però quan te les passes davant de l'ordinador llegint, jugant o xatejant, estàs malalt. Ens ho hem de fer mirar.



Un altre tema que acostuma a generar polèmica és el dels consultoris mèdics online. És fiable la informació mèdica a la xarxa? Es pot fer diagnòstic sense veure el pacient? Doncs sí, tot i que costa entre 15 i 300 euros depenent del tipus de consulta. O això és el que diu un estudi de la revista Medical Economics, citat per La Vanguardia també el dia 15.

Aquestes consultes, però, segons assenyalaven alguns professionals de la medicina ahir en un col·loqui de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, provoquen la "síndrome del malalt informat però no format". Els metges es troben que els pacients van a la consulta després d'haver consultat a Google els seus símptomes. Això no és ni bo ni dolent. És una nova realitat que cal acceptar i, segurament, treballar. I és que el pacient del segle XXI és menys pacient.