Anem de compres

(Avui, amb la música de fons de Pandora)

Internet ofereix la possibilitat de comprar infinitat de productes a preus atractius i sense sortir de casa, però molts internautes encara expressen la seva desconfiança respecte als sistemes de transacció electrònica. Avui, repassem què cal tenir en compte a l'hora de comprar per la Xarxa.


Els internautes espanyols acostumen a comprar en primer lloc bitllets d'avió barats i després electrònica de consum i llibres. Però la Xarxa ofereix molts més productes, que es poden cercar a buscadors especialitzats com ara Compras.com. També tenim cercadors que comparen els preus de diferents serveis com ara Froogle o Kelkoo.

Quins mitjans de pagament existeixen?
-El més usat és la targeta de crèdit: utilitzat en el 80% de les transaccions segons la CMT)
-reemborsament: el més segur, però no el més còmode.
-Transferència bancària
-Paypal (micropagaments): Compta amb 100 milions d'usuaris al món. A Espanya, Morso ha llançat una targeta prepagament per internet que permet fer compres petites de forma anònima.
-Pagar amb el mòbil (Movipay i Paybox)
-Cibertargetes: targes de dèbit no vinculades al nostre compte que recarreguem amb els diners que volem: s'han de demanar a l'entitat bancària.


Què cal tenir en compte a l'hora de fer una compra?
Comprar per internet és igual de segur que fer-ho en una botiga física si es prenen certes precaucions:

-Cal sumar l'IVA i les despeses enviament al preu inicial. En cas que es faci una compra en moneda estrangera, cal tenir en compte les despeses de conversió de divises .
-Escollir llocs que ja coneixem o amb reputació (desconfiar de les empreses que no tenen adreça física.
-Escollir llocs segurs: s'indiquen amb un cadenat o clau a peu de pàgina. També cal comprovar si surt HTTPS a la barra del navegador.
-Llegir les polítiques de privadesa del lloc (comprovar que no es divulguin dades).
-No enviar dades per correu electrònic (no comprar productes oferts per spammers).
-Exigir la factura i les dades de la compra.
-Assegurar-se que el lloc té política de cancel·lació i reemborsament.
-Tenir el navegador actualitzat i disposar d'antivirus i firewall (Zone alarm, per exemple)
-Pensar que si passa alguna cosa, VISA et torna els diners si es fa la reclamació durant els tres mesos que segueixen la compra.

Quin serà el walkman del segle XXI?

La batalla per l'oci digital s'accelera. I té tres fronts oberts: el del maquinari, és a dir, el dels aparells que ens permeten escoltar música. El del programari, és a dir, els programes que ens permeten descarregar-la. I el dels continguts, o el que és el mateix, les discogràfiques i les 'majors', que no saben com aturar la pirateria i les descàrregues dites il·legals.

Entre les companyies que es barallen per posar al mercat el walkman del segle XXI hi ha, evidentment, Apple, que treu un gadget nou cada any. Fa poc que ha presentat els nous iPod nano, en cinc colors. El més barat costa 149 euros (2GB). També, el nou Shuffle, que és el més petit i costa 79 euros (1GB).

Microsoft, amb la mosca darrere l'orella des de fa temps, s'acaba d'afegir a la partida amb un aparell-tot-en-un que es diu Zune i sortirà per Nadal. El Zune, que els rumors diuen que costarà uns 235 euros per 30GB de capacitat, tindrà connexió wi-fi i permetrà compartir cançons i pelis amb els amics.

Evidentment, la companyia de Redmond també ha pensat en el programari i els continguts associats perquè els usuaris tinguin el que busquen al seu abast: el Zune Marketplace. Tot i amb això, de moment, el rei dels continguts de pagament és iTunes, que controla el 80% de les descàrregues. A 0,99 dòlars la cançó i 9,99 dòlars la peli. I sumant.

Amazon, que va començar sent una llibreria electrònica, també vendrà pelis i sèries el mateix dia que surtin a la venda.


Tot per frenar el comportament natural dels internautes que és descarregar-s'ho tot de les anomenades xarxes P2P.

Les discogràfiques, per la seva banda, comencen a adonar-se que tenen la batalla perduda i que han de canviar de model de negoci. Warner, que comercialitza cantants com Madonna i Red Hot Chili Peppers, acaba de signar un pacte amb Youtube per incloure els seus videoclips en aquesta comunitat que serveis uns 100 milions de vídeos al dia.

D'altra banda, Universal i EMI s'han apuntat a distribuir música gratuïta per internet a través de la iniciativa Spiralfrog, que pretén rendibilitzar el negoci amb publicitat. És a dir, que per escoltar una cançó, hauràs d'empassar-te uns quants anuncis. Segons diuen als blogs, l'invent inclou un DRM que li treu alguns punts d'atractiu.

I la cosa no acaba aquí. Tant Apple com Microsoft ja estan pensant com salten de la butxaca al saló de casa i a la tele. Apple ja ha presentat l'iTV. I Microsoft aposta per convertir el mòbil en un aparell que faci de reproductor, d'agenda, de lector de correu i de càmera.

Mentrestant, aquí els internautes continuen apostant pel que a la comunitat catalana es coneix com la mula, un programa de descàrrega P2P. Aclarim, de passada, que a Espanya la còpia privada és legal. La llei preveu que es compensi amb un cànon que grava qualsevol suport que permeti emmagatzemar dades. Aquest cànon ha estat rebutjat per diversos experts en Societat de la Informació.

Secció internet 2.0

Obrim la segona temporada de la secció internet de l'Hola Barcelona amb un objectiu: explicar-vos més coses d'internet! Sobretot les que vosaltres ens demaneu! Teniu dubtes sobre el significat de segons quines sigles com ara P2P o FTP, sobre el que vol dir banda ampla, sobre quin és el millor proveïdor, o com evitar els virus? O simplement, voleu comentar-nos que heu trobat una pàgina fantàstica? Doncs envieu-nos un correu holabarcelona@barcelonatv.com i us en farem cinc cèntims.

Avui, per començar, hem parlat de les diferents maneres de navegar per internet: Amb Google si tens clar el que busques. Amb un directori tipus Open Directory Project si tens el concepte però no la paraula concreta. Amb l'enciclopèdia lliure Wikipedia, si vols una definició. Amb eines de social bookmarking, si el que vols és xafardejar una estona. Amb Stumble, una extensió del navegador Firefox, que també funciona amb Explorer, si el que busques és descobrir pàgines recomanades per altres usuaris.

Durant la cerca, ens hem passejat per una web amb una vista panoràmica a 360º de la Tour Eiffel i pel ciberdiari d'uns catalans que estan fent la volta al món. També hem vist algunes receptes de cuina... abans d'anar a dinar...

El DdB entra en la Web 2.0

Vam estrenar la temporada parlant del redisseny del Diari de Barcelona, que va canviar el negre i el groc per un format en blanc i vermell molt més llegible. I la tanquem amb un nou Diari de Barcelona, molt més visual, molt més participatiu i, en definitiva, molt més Web 2.0. No us en dic res més! Entreu-hi!

Vlogs: la internet més televisiva

Aquesta setmana hem fet un passeig pels videoblogs de més èxit, com ara Rocketboom, un programa informatiu de tres minuts que explica notícies ben curioses.



També hem parlat del nou servei de Yahoo TV, The 9, una espècie de llista dels millors vídeos d'Internet a l'estil 40 principals, amb presentadora inclosa i que patrocina Pepsi.

A Espanya, els videoblogs encara romanen en el terreny més personal. La majoria són diaris personals interactius amb vídeos. I tenen èxit. El millor exemple és el de Que vida más triste, que ja té penjat el trailer per anunciar la segona temporada a Youtube, i que ja té rèpliques en plan conya, com ara Que pena más grande...


La setmana que ve, més!
Salut i bits!

Navegant pels navegadors

Divendres passat Microsoft va anunciar l'última beta de l'Internet Explorer 7, que incorpora finalment moltes de les funcionalitats que ja té Firefox, el navegador desenvolupat pel projecte Mozilla i el seu competidor més directe des de 2004.

Els bloggers no deixen gaire bé el nou Explorer. De fet, diuen que més que l'última beta sembla una versió pre-alpha. O sigui, que continua sent tan inestable i poc segur com sempre. A més, per descarregar-lo, has de demostrar que tens una versió legal (genuïna en diuen a Microsoft) de Windows.



Firefox està guanyant la partida, almenys entre els internautes més experimentats. Però la guerra dels navegadors, que tradicionalment s'havia disputat entre Netscape (predecessor de Mozilla) i Internet Explorer, cada dia té més fronts. Amb el Firefox i l'Explorer, competeixen Opera, que incorpora widgets, i el nou navegador social Flock, que permet llegir feeds rss, gestionar fotos i blogs o mirar mapes, entre d'altres coses. Els usuaris de Mac també compten amb Safari i Camino i els de Linux amb Konqueror.

Personalment, voto per Opera i Flock. ;)

Salut i bits!

Mapejar la informació

Ja tardàvem. Encara no havíem parlat de Google Maps i Google Earth, les aplicacions que permeten sobrevolar la geografia mundial des de la pantalla de l'ordinador... per buscar el taulat de casa nostra o l'hotel on anirem a passar les vacances, per veure en quina zona està situat el pis que volem llogar o comprar, per descobrir les diferents espècies de formigues que hi ha al món o, per ser més frívols, per saber per on es mouen els famosos.

I és que un dels grans avantatges d'aquestes aplicacions és que se'n pot aprofitar l'API per desenvolupar el que se'ns acudeixi.

No són imatges perfectes. És més, la qualitat del que veiem depèn molt del nostre ordinador i del tipus de connexió que tinguem. Tampoc són imatges massa actuals. En el cas de Barcelona tv, per exemple, la imatge que ofereix Google encara mostra la plaça Tísner en construcció. Els experts es queixen que Google Earth té carències que van en contra dels mínims principis cartogràfics. Però funciona.

Dijous passat, el president de la República francesa, Jacques Chirac, va presentar el portal Geoportail.fr com a gran competidor de Google Earth i Google Maps. I és que, segons va dir, el lloc, muntat sobre una base de 400.000 fotografies, és molt més precís que Google. L'únic problema és que, només posar-lo en marxa, Geoportail es va saturar i, de moment, no funciona.

Els grans rivals de Google, Microsoft i Yahoo, no s'han quedat enrere. També tenen els seus propis mapes. I alguns, com l'autor de la web desdearriba.net ho aprofiten per mostrar, entre d'altres monuments d'interès, la casa de Bill Gates, l'home més ric del món... que, com podeu imaginar, és petita! ;)

Les possibilitats de combinació dels mapes amb altres aplicacions no s'esgoten. En surten cada dia de noves. Si en voleu veure algunes més de les que us hem presentat aquí, feu un tomb per Googlemapsmania.

Les notícies de diferents mitjans, en una sola pàgina

Els lectors de Feeds RSS són llocs o programes que permeten tenir accés a diferents fonts de continguts (notícies, blogs, àudio i vídeo) a partir d'una sola pàgina web o bé des del mateix escriptori. Per això, cal subscriure's al servei RSS, un format basat en XML que facilita la sindicació de continguts, de les pàgines que més ens agradin. L'RSS s'indica amb un símbol com aquest:


Els feeds ens eviten haver de passejar-nos per totes les webs que visitem normalment i ens alerten quan hi ha una actualització de continguts.

Les adreces dels feeds solen tenir un format assemblat al de les adreces web, només que amb l'extensió rss o xml al final.
Per exemple:
www.barcelonatv.com/novetats/index.xml
o bé: www.barcelonatv.com/feed
o bé: feed.feedburner.com/barcelonatv.feed


Com dèiem, existeixen lectors de feeds online, com ara Bloglines o, en castellà, Alesti, i lectors de feeds d'escriptori com ara RSSfacil, un programa per a windows gratuït amb llicència GPL, fàcil d'instal·lar i de fer funcionar. Per a Mac, també tenim iBlog, i per a Linux, Straw, per exemple.

Per a mi, són més pràctics els que són online perquè els pots consultar des de qualsevol lloc. Jo utilitzo Bloglines, però n'hi ha un niu. Aquí en teniu una bona llista.

Ciberavis

Segons la darrera enquesta municipal sobre l'ús d'Internet, els avis només representen el 9,3% dels usuaris barcelonins. Però, en canvi, són el col·lectiu d'internautes que més ha augmentat en els darrers anys. La gent gran s'interessa cada cop més per les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). I tè mèrit perquè per a algú que va néixer quan l'energia no arribava a les cases, connectar-se té les seves dificultats. Però paga la pena. Almenys això és el que diuen els avis que ha entrevistat Mercè Molist, periodista especialista en Internet, que acaba de publicar Ciberavis. Manual per a joves de més de 50 anys que volen aprendre a navegar per Internet.

Dimarts la vam entrevistar a l'Hola Barcelona i aquestes són algunes de les coses que ens va dir:

Ràdio casolana

Avui, 6-6-06, data satànica per a alguns, parlem d'un concepte que ha revolucionat la distribució de continguts multimèdia a la Web. Es tracta del PODCAST, que ens permet escoltar ràdio a la carta i, el que és més important, fer ràdio de forma casolana.

La paraula ve de la barreja de Public on Demand (que forma la sigla POD) i de broadcast, que vol dir dinfondre en anglès. Alguns consideren que ve de la contracció d'iPOD, el famós reproductor de la companyia Apple, i de broadcast, però en realitat els podcast existien abans que sortís al mercat l'iPOD.



Quin tipus d'arxius podem escoltar?
Gràcies a uns arxius que es diuen RSS, ens podem subscriure a tot tipus de podcast: sobre literatura, ciència, cuina o esports... ara que ve el mundial de futbol d'Alemanya. El que vulguem. De fet, són útils en moltes àrees del coneixement. El New York Times explicava fa uns dies que els podcast estan substituint les audioguies als museus.

Nosaltres us en proposem alguns exemples.

-Un conte de por

-Una recepta de cuina

-Comentaris sobre el Mundial de futbol que comença divendres.

-Idees per a viatges

També podem trobar vídeopodcasts, com aquest. On? Als diferents directoris que existeixen, com ara iTunes, que s'ha convertit en l'aplicació estrella per descarregar continguts a l'MP3, però també ipodder.org. En castellà podeu donar un cop d'ull a podcastellano.com, elpodio.com o podsonoro.com.



Què cal fer per escoltar podcast?
Per escoltar-lo a l'ordinador, en molts casos, ja no cal descarregar-se l'arxiu perquè molts serveis, com iTunes o bé Odeo permeten sentir-los directament a la Web. Per tenir-los a l'MP3, sí que s'han de descarregar. En aquest cas, ens hem d'assegurar o bé que tenim l'arxiu disponible o bé que tenim un lector RSS.


Què cal fer per crear un podcast?
Connectar un micro a l'ordinador i descarregar un editor d'audio com ara Winpodcast o Podproducer per gravar-nos. Si no volem embolicar-nos a baixar programes també podem fer servir Odeo o bé Evoca, que són serveis que permeten gravar audio online i desar-lo perquè el puguin trobar altres usuaris.

Salut i bits!

Gilberto Gil: "Treballo amb la inspiració de l'ètica hacker"

Dilluns es va inaugurar la vuitena edició de l'Internet Global Congress, una cita ineludible per als professionals de les tecnologies de la informació i la comunicació.

No és una fira d'aparells o software de darrera generació, sinó un fòrum de reflexió sobre cap a on va internet en el qual es reuneixen experts de diferents països. L'objectiu, segons l'organització, és difondre l'ús de les noves tecnologies en tots els àmbits, des de l'empresarial fins al domèstic. Al programa d'aquest any televisió al mòbil, RSS i videopodcast, entre altres temes...

La inauguració del congrés va comptar amb el ministre de Cultura del Brasil, Gilberto Gil, que va fer una defensa aferrissada del programari lliure, que, recordem-ho, és aquell que es pot copiar, millorar i distribuir lliurement, la qual cosa no vol dir que sigui gratuït. Això és important perquè normalment es confonen els dos conceptes, segurament perquè en anglès es diu 'free software' i, com sabeu, free té tots dos sentits.

El programari lliure és "un instrument d'eficàcia indiscutible per als països en vies de desenvolupament", va dir. El ministre també va confessar treballar amb "la inspiració de l'ètica hacker", que no s'ha de confondre amb la filosofia dels 'crackers' que violen sistemes informàtics per al seu benefici personal.

"Els hackers creen, innoven, investiguen, resolen problemes i creuen radicalment en el fet de compartir informació i experiència. A més, exerciten la llibertat i l'ajuda mútua i voluntària". "Hem d'elevar aquest esperit a totes les dimensions possibles de la vida humana", va insistir.

El seu discurs no va deixar indiferents els altres ponents de la inauguració, que eren el segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella; el conseller de Treball, Indústria i Consum, Jordi Valls; i el secretari d'Estat de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Francisco Ros.

Una altra de les intervencions destacades de la jornada d'ahir va ser la de la blogger Rebecca Blood, que va assegurar que els blogs són fascinants perquè "estem connectats per compartir informació", perquè és el que sempre hem fet els humans i ho hem transposat a aquest nou mitjà. Blood també va deixar clar que els blogs no suposen cap amenaça per als mitjans convencionals perquè s'escriuen de manera diferent i perquè, en general, el que fan és enllaçar articles de periodistes per afegir-hi comentaris i opinió. En definitiva, que són complementaris.

La blogger, que a la tardor del 2001 va publicar The Weblog Handbook: Practical Advice on Creating and Maintaining Your Blog va fer una trobada amb bloggers d'arreu de l'Estat en la qual cadascú va aportar les seves impressions sobre el fenomen. A la trobada també hi va assistir el seu marit, Jesse James Garret, que és ponent del congrés. Es van conèixer a través del blog.

I això és tot per avui. Si voleu seguir el desenvolupament del congrés, que s'acaba dijous amb el lliurament dels premis IGC Ciutat del Coneixement i IGC Innovació Digital, consulteu el programa a la web.

Comunicació instantània

La missatgeria instantània és un dels serveis més utilitzats pels usuaris d'internet. És hereva de l'antic, tot i que encara popular IRC o xat, ja que permet intercanviar missatges amb altres usuaris sempre que estiguin connectats. Té més de 150 milions d'usuaris al món.

El client de missatgeria més conegut és, sens dubte, el Messenger de Microsoft, que ja compta amb uns sis milions a Espanya, i té, fins i tot, una versió web (des del 2004) que permet utilitzar-lo sense haver de descarregar-se el programa. Per usar el programa cal tenir un compte Hotmail o MSN. La darrera versió és la 7.5. La següent passarà a dir-se Windows Live Messenger i s'integrarà en el nou paquet Windows de Microsoft.



Però, fem una mica d'història... el primer sistema de missatgeria, almenys en sistemes operatius diferents de Linux, va ser ICQ, que es pronuncia com I seek you i que vol dir et busco, en anglès.

El va desenvolupar la companyia israeliana Mirabilis el 1996 i el 1998 el va adquirir el proveïdor de serveis America Online que també compta amb el client AIM. ICQ funciona identificant els usuaris amb un número. Hores d'ara, té tants usuaris que els nous registres es fan amb nombres superiors als 100 milions. Els números més fàcils de recordar se subhasten o, fins i tot, són segrestats per altres usuaris.

Per fer front al monopoli de Microsoft, altres portals, com ara Yahoo, han desenvolupat els seus propis clients de missatgeria. El darrer a entrar en la partida ha estat Google amb el Google Talk.
Tots estan fent ara una aposta decidida per la telefonia IP i la videoconferència, de manera que permeten no només enviar missatges sinó parlar per telèfon i veure el teu interlocutor.

A més, tenint en compte que cada programa utilitza un protocol de connexió diferent, algunes companyies han desenvolupat productes multiclient que permeten connectar-se amb tots els sistemes de missatgeria alhora. Els més coneguts són Trillian i Gaim, que és programari lliure, funciona amb Linux i va molt bé.

Salut i bits!

I'm from Barcelona i faig la declaració per internet

La d'avui ha estat una secció variada. El vídeo del grup suec I'm from Barcelona, que suma ja més de 60.000 descàrregues a Youtube i és la banda sonora de la campanya comercial del Primavera Sound, com a introducció:



Després, hem explicat que avui, que se celebra el Dia d'Europa, les institucions del continent han migrat al domini .eu, que està disponible per als ciutadans que resideixin a la UE des del 7 d'abril passat.

Per acabar, hem parlat de les possibilitats que tenim per fer la Renda online. La web de l'Agència Tributària inclou tutorials sobre el programa PADRE, secció de preguntes freqüents i altres serveis d'assistència perquè complim amb el nostre deure amb Hisenda.

Salut i bits!

"Internet és fàcil, és útil"

L'objectiu és convèncer els més reticents a connectar-se que internet és per a tothom. Del 2 al 17 de maig, se celebra la segona edició de FesInternet, la festa que organitza la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Al programa, cursos, concerts, debats, conferències, jornades de portes obertes, concursos, tallers, gimcanes, jocs en xarxa o xats. A la plaça de la Catedral, a més, hi haurà els 15 dies una carpa en la qual es pot adquirir el CD de programari lliure que distribueix la mateixa secretaria i registar dominis .cat a set euros.

El Diari de Barcelona hi participa amb una sèrie d'opinions de bloggers sobre el que significa per a ells escriure un "diari personal interactiu", com en deia el Termcat. En trobareu una cada dia, durant els dies que dura la festa.

Barcelona tv en streaming

Des del 23 d'abril, Barcelona tv també es veu per internet. Només cal connectar-se a la web i fer clic a la finestreta on diu "Barcelona tv en directe". Perquè la qualitat de la reproducció sigui bona cal disposar d'una connexió ADSL de 512 Kbps mínim i tenir el Windows Media Player instal·lat. Amb Mac i Safari també es veu.

No us preocupeu si noteu una mica de retard en la reproducció. És normal. La tecnologia streaming permet reproduir els fitxers multimèdia al mateix temps que es descarreguen. Però, la qualitat de la imatge depèn de diversos factors. Si l'ample de banda no és suficient, en alguns moments, veureu que a la base de la pantalla surt la paraula 'Buffering' i que la imatge es para. Això vol dir que hi ha dades emmagatzemades esperant per ser reproduïdes. De seguida es reprèn.

D'altra banda, en alguns moments del dia, us pot aparèixer una imatge de la ciutat presa des de Collserola. Això vol dir que el programa que s'està emetent per Barcelona tv en aquell moment no té drets per ser reproduït a internet. Podeu consultar a la programació la propera emissió.

Recorreguts en 3D, calendari i cercador nou

Tres novetats a comentar aquesta setmana:

-La web de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha estrenat un nou servei que indica com anar d'un punt a l'altre de la ciutat en 3D. Només cal escriure de quina adreça surts i a on vols anar, decidir si vols fer el recorregut en metro o bus i quants transbordaments estàs disposat a realitzar i l'aplicació et diu quina és la millor opció i quant temps trigaràs a arribar. Això sí, cal tenir instal·lat un plug-in de Java, però el navegador ja t'avisa i només cal seguir les passesm recomanades.

Google ha posat en marxa la seva agenda-calendari. Sembla àgil, estable i fàcil d'utilitzar. Com molts altres productes del cercador està connectada al gestor de correu Gmail i permet compartir esdeveniments amb altra gent que utilitzi l'aplicació i importar-ne d'altres agendes com la de Yahoo o, fins i tot, la de l'Outlook.

-Finalment, per no ser menys que Google, Microsoft ha presentat el seu nou cercador acadèmic del paquet Windows Live, que competeix directament amb Google Scholar. Una cerca sobre cèl·lules mare, per exemple, ofereix 41.548 resultats mentre que Google Scholar només en retorna 6.010. És clar que el Live hi inclou articles de diari, que Google té indexats a un altre lloc, Google News. Anirem seguint el tema.

Salut i bits!

Viatges d'última hora?

Després de la música, la salut i el sexe, els viatges són el més buscat a internet. Organitzar-se les vacances des de l'ordinador de casa és cada cop més habitual i s'ha convertit en un negoci que va facturar 2.500 milions d'euros del 2005, segons un informe de DBK Comercio Electrónico de Viajes.

Van encetar el negoci les companyies aèries de vols barats i les agències virtuals, però les agències tradicionals també s'han apuntat al carro i ofereixen cada cop paquets més competitius a través de la seva pàgina web.


Entre les agències virtuals, les més conegudes són potser:
Viajar.com
Muchoviaje.com
Atrapalo.com
Edreams.es
Lastminute.es per a vols d'última hora.

Ofereixen paquets de vol+allotjament interessants sempre que es contracti el viatge amb la suficient antelació. Per a viatges d'última hora, cal comptar que l'hora de sortida i d'arribada no seran flexibles. En aquests casos, de vegades, surt a compte contractar, d'una banda, el vol a una companyia de baix cost i, de l'altra, l'allotjament, a una altra web especialitzada.

Entre les companyies de baix cost, les més conegudes són:
Ryan air
Vueling
Easy Jet
Air Berlin


Per reservar hotels, podeu fer un cop d'ull a:
Venere.com: Teniu en compte els comentaris dels usuaris. Són molt útils. La gent, a més, acostuma a ser sincera.
Bookings.es: una bona opció fins i tot en temporada alta.


Important! A l'hora de fer una reserva, tant de vol com d'allotjament, comproveu que la pàgina sigui segura. Si apareix un cadenat a la base de la pantalla, podeu fer l'operació amb tota tranquil·litat.

Bones vacances!

Trucades per internet

Skype ha revolucionat el mercat de la telefonia. Trucar a qualsevol lloc del món és gratuït, si l'interlocutor té instal·lat el programa. Només cal pagar el que costa la connexió a internet. I per a trucades a fix o mòbil, el preu és gairebé irrisori. La veritat és que val la pena, sobretot per telefonar a l'estranger.

La versió 2.0 del programa, a més, incorpora la possibilitat de fer videoconferències. I això, no acaba aquí, segur. De fet, per a Nikklas Zennström, creador i conseller delegat d'Skype, d'aquí a 10 anys la telefonia tal com la coneixem haurà mort i ja no hi haurà preses de telèfon a les cases.

De moment, Microsoft, Yahoo, AOL i Google han pujat al carro incorporant veu sobre IP als seus sistemes de missatgeria i cada cop hi ha més programes de l'estil d'Skype, com ara VOIPstunt.
Mentrestant, les companyies telefòniques resisteixen l'envestida regalant trucades nacionals i locals amb la connexió a internet.

El mercat dels mòbils tampoc no vol quedar fora de joc. Motorola, Panasonic i Sony-Ericsson ja estan fabricant mòbils amb tecnologia tipus Skype que podran accedir a internet allà on hi hagi xarxes inalàmbriques.


I què cal fer per utilitzar-lo Skype?

És fàcil:

1) Descarregar el programa.
2) Instal·lar-lo seguint les indicacions (cal acceptar el contracte que avisa que no es poden fer trucades d'emergència i que no es fan responsables del contingut de les trucades)
3) Posar-se un nom d'usuari i contrasenya.
4) Connectar cascos i micròfon a l'ordinador (n'hi ha que funcionen via bluetooth!). Si voleu fer videoconferència, també necessitareu una webcam.
5) Buscar un altre usuari que tingui instal·lat el programa i trucar.

Quant costa?

Les trucades d'ordinador a ordinador són gratuïtes.
Les trucades a mòbil costen dos cèntims d'euro i les trucades a fix entre set i vuit cèntims d'euro, més o menys. Skype ven paquets de diferents serveis (skypein i skypeout) i si els compres via PayPal et regalen 120 minuts de trucades. Peoplecall també té ofertes d'aquest tipus. Feu-hi un cop d'ull.

Eines per compartir coneixement

En el capítol anterior, vam parlar de Google i totes les eines que integra, però ens va quedar pendent explicar De.icio.us, un web que permet compartir els bookmarks o favorits.

En el capítol d'avui, així doncs, ens hem endinsat en el món del software social, que permet als usuaris interactuar i col·laborar. Webs com Del.icio.us, Reddit, Digg o Furl, que ofereixen totes la possibilitat de compartir favorits, només en són un exemple.

De fet, la tendència és que tot (documents, fotos, vídeos, adreces, contactes personals, etc.) estigui a internet per no haver d'anar amunt i avall amb disquets, CD o llapis USB (com el de l'Estatut). L'última aplicació de Google va en aquest sentit. Es diu Writely i permet escriure documents Word en línia i compartir-los amb altres usuaris.

Però el web estrella del software social a la xarxa és, sens dubte, MySpace, que ja té més de 54 milions d'usuaris registrats i és la cinquena pàgina més vista d'internet. MySpace va néixer el setembre del 2003 de la mà de Tom Anderson i Chris DeWolfe, que van decidir millorar una eina que aleshores tenia molt èxit, anomenada Friendster, que ermetia ampliar les xarxes de contactes dels usuaris. Google no va trigar gaire a entrar en la partida amb Orkut. Però MySpace s'emporta la palma. Bàsicament, perquè respon a la filosofia del "tot en un", suposo.

Alguns diuen que el seu èxit es basa en el fet que forma part de les rutines de molts usuaris perquè permet llegir el diari o el correu electrònic, contactar amb els amics per planificar el cap de setmana, descobrir nova música, escriure un diari personal, penjar-hi fotos, participar en fòrums i xats, etc. El que dèiem: tot en un. Tot i amb això, també té els seus detractors. Donar-hi un cop d'ull, però, no fa mal...

La setmana que ve, més!

Fins aleshores, salut i bits!

************

Actualització 29/03: He descobert que hi ha una versió de Del.icio.us amb llicència Creative Commons i no m'hi he pogut resistir! Es diu De.lirio.us! Funciona amb el mateix principi que Del.icio.us i inclou enllaços directes als resultats de cerca de Technorati, Google i Yahoo.

Googleges?

El 1995, les cerques a la xarxa no eren molt precises. Existien ja diversos cercadors, com ara Webcrawler, però sovint era més fàcil navegar pels directoris com Yahoo! Sergey Brim i Larry Page van pensar que calia millorar-ho i el 1995 van fer un projecte d'investigació sobre cercadors a la Universitat d'Stanford que ha canviat la xarxa.

Uns anys més tard, van muntar la seva pròpia empresa i, el setembre de 1998, van llançar Google. El cercador és ara el més utilitzat de la xarxa i es troba, a més, entre les marques més conegudes del món, per davant d'Apple i Skype, segons un sondeig de la revista Brandchannel. Jo no sabria viure sense Google. Ho busco absolutament tot. Fins i tot les coses més anodines de la vida diària.

De fet, diuen que si alguna cosa no surt a Google, no existeix. El nom del cercador ve precisament de la immensitat de la seva base de dades. Google ve de "googol", un terme inventat pel matemàtic nord-americà Edward Kasner que significa 10 elevat a 100. El cercador indexa ara 8.000 milions de pàgines i respon a unes 2.000 cerques per segon (5.000 milions al mes).


I com funciona?
Google incorpora la tecnologia PageRank, un algoritme que ordena les pàgines en funció dels enllaços que tenen. No és l'única manera que té de classificar-les, però és una de les més importants. Com més webs apunten a la nostra pàgina, millor.

A banda del cercador que ja coneixem, Google incorpora diversos productes que fan més fàcil recuperar informació de la xarxa, entre els quals cal destacar Google Video, que ha revolucionat l'audiovisual a internet, juntament amb Youtube; Google Blogs, que permet entre aquests diaris personals i competeix amb Technorati, o Google News, que fa una mena de clipping de premsa internacional.

No ens podem oblidar tampoc del Book Search, una de les darreres apostes de l'empresa de Mountain View (California), que permet fer cerques dins dels continguts de centenars de llibres indexats.

Una altra de les opcions interessants és la cerca per SMS. Preguntes un dubte i Google te'l respon amb un missatge. De noment, només existeix als Estats Units, però sembla interessant d'importar tenint en compte l'impacte dels missatges curts a Espanya.


Tot i que Google és el cercador per excel·lència, la xarxa ofereix alternatives que val la pena explorar:

Dogpile: Un metacercador que ofereix els resultats de tres cercadors alhora i indica gràficament les coincidències en els resultats.

Delicious: Un mitjà per compartir els favorits.

La setmana que ve, més!

Fins aleshores, salut i bits!